Episodi 34
Cadàvers al Metavers
· 00h 34min
Avui sí, parlem de la situació que actualment afronten les grans empreses tecnològiques. Organitzacions que han crescut a plaer i passat a dominar l'ecosistema digital en els últims anys, sembla que ara no passen pel seu millor moment.
- Hem mencionat — de puntetes i sense entrar a valorar — la recent polèmica amb Meta. Suposadament, el gegant tecnològic accedí a facilitar converses privades entre mare i filla a la policia de Nebraska. En resum, tot plegat conduí a incriminar directament la usuària per motius d'avortament.
- Sovint parlem de la dificultat de desbancar incumbents, com Google o Meta, en el moment que aquests serveixen mercats tan globals on un petit disruptor ja no té cabuda. Fins i tot companyies com Amazon ho va provar en el seu moment amb un dispositiu mòbil propi i no se'n sortí.
- Seguint la mateixa línia, fins i tot Meta ho provà el 2013 amb un "launcher" oficial per Android disponible al Google Play Store que també resultà ser un fracàs.
Sense notícies dels estafadors de la setmana passada
L'episodi s'obre estrenant programari de gravació i tancant el serial de la setmana anterior: els estafadors ja no han tornat a contactar l'Àlex, potser perquè els va bloquejar i reportar —compte de WhatsApp Business inclòs—. Què passa quan reportes un compte de WhatsApp? No ho sap; el circuit de Facebook sí, perquè hi té un bon amic justament en aquell departament. Marc confessa que li hauria fet més gràcia que hagués picat l'ham i tornés amb un "he anat als Mossos i tinc 2.000 euros menys al compte", roda de reconeixement per assenyalar el dolent inclosa —una fantasia, conclouen, massa romantitzada pel cinema.
La pregunta pendent: Àlex, fanboy de Google
Marc recupera la pregunta que l'estafa li va robar la setmana passada —"si està a la llista, es fa"—: treballaries mai per una big tech? L'Àlex es destapa: sempre ha estat molt fanboy de Google i li ha quedat l'espineta de no haver-hi treballat. Quan va deixar la consultoria tradicional, abans de fundar MarsBased, va entrar al procés de selecció: deu entrevistes, i a la vuitena va plegar, cansat i avorrit. "Sort que em vaig rendir", perquè d'aquella rendició en va néixer l'empresa. Avui només s'hi veu entrant per la porta d'una adquisició, i ni això.
Impacte visible, impacte invisible i el blink del cursor
De Google el seduïa l'impacte de treballar en coses que fa servir tothom: Maps, Gmail, Waze, Nest, Chromecast. Marc el punxa: a aquella escala l'impacte es dilueix tant que al sopar acabes explicant que ets el tio que decideix si el cursor de Google Docs parpelleja cada tres segons en comptes de cada dos. Àlex respon amb els dos impactes que ha viscut: el visible —fer accessibles els portals de La Caixa i de Caixa d'Enginyers a la feina anterior— i l'invisible de negoci: el seu amic Carlos, oient del programa i DevOps a Google, hi va estalviar desenes —o centenars— de milions l'any optimitzant la càrrega dels servidors. De pas, descobreixen els peer bonuses: un correu al mànager i regales 100 o 1.000 dòlars a un company que ho ha brodat.
Generalista militant: "l'especialització és per les formigues"
Marc proposa un terreny intermedi: mantenir l'impacte en un vertical que t'apassioni —un nerd de les contrasenyes a 1Password, que acaba d'aixecar una ronda d'uns 600 milions (la broma cau sola: o has comprat molta cocaïna o has fitxat molta gent)—. Àlex declina: és generalista per conviccions —"l'especialització és per les formigues"—, mai no ha durat més de dos anys a la mateixa feina i ha tocat banca, assegurances, automoció o sector públic. Justament Google recompensa els salts horitzontals —de Cloud a Maps, de Chrome a YouTube— i això li escauria; reivindica, a més, que d'allà surten Golang, Kubernetes o els Design Sprints: fem servir 50.000 coses de Google sense saber que ho són. S'adona que està quedant com si volgués que el fitxessin.
Principis contra nòmina: el cas de l'avortament de Facebook
Marc estreny el cargol: i quan el gegant fa un moviment que et repugna? L'exemple és d'actualitat —tots dos insisteixen que només n'han llegit el titular—: una conversa privada de Facebook entre mare i filla hauria permès a la policia investigar un avortament fora dels terminis legals. Àlex, que va sortir de Deloitte per principis, ho té clar: en un Google tens zero control; o t'ho menges o te'n vas. L'acció col·lectiva pot moure coses —el lobby intern que va fer posicionar les grans tech amb el Black Lives Matter—, però demana molta massa crítica, i hi ha èpoques de la vida —un fill en camí, una casa acabada de comprar— en què la gent calla. Ell abans deixa la feina; i si mai acaba en una big tech serà via adquisició, de tornada de tot i sense molestar.
Hivern a les big tech: hiring freeze i "cutting fat"
Àlex posa sobre la taula el tema que duia preparat: Google, Facebook, Apple i potser Amazon han congelat les contractacions —ho sap de primera mà: només es fitxa si és un crac o una posició clau—. L'expressió que circula el treu de polleguera: estan "cutting fat", perdent el greix acumulat en temps d'abundància. "Esteu perdent persones", esclata. I aprofiten l'avinentesa per girar polítiques de cop: els correus d'Elon Musk manant tothom de tornada a l'oficina de Tesla, una Meta que retira perks per ajustar costos. De totes, Facebook és la pitjor parada: Facebook i Instagram van cap avall, WhatsApp és l'únic puntal i el metavers no acaba de sortir.
Una pala, una tomba i un cadàver al metavers
La perla és l'anècdota que va circular d'un all-hands de Meta: algú pregunta a Zuckerberg si conservaran el cap de setmana de retir, i el CEO mira a terra, calla uns segons i deixa anar alguna cosa com "quina part de 'hi haurà canvis profunds' no has entès?". S'ha acabat el menjar gratis, la mascota a l'oficina i els massatges: època de guerra. Marc, que no sap ni com és un all-hands de Facebook, s'imagina l'escena: el del costat et dona una pala i t'envia al jardí a cavar-te la tomba. I com que la reunió segur que es fa amb les Oculus posades, neix la imatge que bateja l'episodi: ets un cadàver al metavers, mort al món virtual abans que a la vida real.
La Sagrada Família o la caiguda d'una big tech
Recuperen una juguesca d'episodis anteriors: què veurem abans, la Sagrada Família acabada o la desaparició d'una gran tecnològica? Àlex no les veu desaparèixer —són els nous IBM, Cisco o T-Systems—, però augura a Facebook una temporada de passar-les molt magres. Marc respon "sí i no": la comparació amb les tech dels 70 i 80 que sempre li retreuen es trenca per un punt decisiu. Quan IBM venia ordinadors servia un error d'arrodoniment de la població mundial i el mercat era verge; avui els "animalots" tenen monopolis de facto allà on operen i ningú no pot créixer des de sota: si algú els comença a picar la punta de l'ungla del dit petit del peu, el compren, com van comprar Instagram i WhatsApp. Pel camí, Marc s'embolica entre la massa, el moment i l'embranzida: "física, que no li importa a ningú".
Guerres acabades: del Fire Phone al garatge romàntic
La prova definitiva són els mòbils: un tercer sistema operatiu és impossible perquè totes les aplicacions viuen a l'App Store i a Google Play, i sense aplicacions ningú no et farà servir. Ni Facebook se'n va sortir quan va intentar emmascarar Android amb una capa pròpia —aquell Facebook Home que van haver de matar—, ni Amazon amb el Fire Phone, i de Windows Mobile ja ni se sap si existeix. Si elles no poden, amb recursos pràcticament infinits, què has d'esperar tu des del garatge de casa, per romàntic que siguis? Només queda construir sobre les espatlles dels gegants —tot i que, ben mirat, "al final del dia, què és Facebook? Un botó muntat a sobre d'iOS".
Per què van poder escalar elles i Ford no
Àlex formula el dubte de fons: si han crescut a còpia de dècades de bonança —Meta comprant Instagram i WhatsApp, Microsoft engolint GitHub, LinkedIn i una de videojocs que no li surt el nom, Google fent cotxes—, podran continuar sent big tech quan vinguin retallades, sense pressupost d'innovació ni adquisicions bilionàries —bilions americans, mai europeus?
Marc no s'atreveix a pronosticar-ho, però sí a explicar per què elles van poder escalar i un Ford o un Daimler no. U: terreny verge i desregulat —internet, i les dades personals—, mentre energia o alimentació viuen vigilades al mil·límetre; només cal recordar les compareixences al Congrés dels Estats Units, amb legisladors que no entenien ni el model de negoci. Dos: dinàmiques mai vistes —escalabilitat infinita a cost zero, marges que posaven els ulls com taronges als inversors—, fins al punt que possiblement les cinc companyies més valuoses del món tenen menys de vint o trenta anys. I tres: una força laboral fungible —Meta compra Instagram i hi trasllada mil desenvolupadors i cent product managers; Ford no pot moure un operari de la línia de producció a un producte radicalment diferent.
L'aposta final: obres aturades que sempre es reprenen
Tanquen tornant a la juguesca. Marc té per norma no apostar mai per res que no depengui d'ell, però aquí faria l'excepció perquè aquesta, com diu un amic seu, "es cau de madur": la Sagrada Família s'acabarà abans que no caigui cap big tech. Àlex hi posa el llaç: tampoc ell no veu desaparèixer cap gegant, però la Sagrada Família, cada cop que s'ha quedat sense diners, ha passat uns anys aturada tal com estava —el seu particular hiring freeze— fins que han tornat els fons i ha continuat creixent. Això, pronostica, és el que veurem a les grans tecnològiques.