Episodi 253
Un narcotraficant no té Slack, amb Lluís Inglès
· 01h 00min
Avui ens visita un home a qui, tot i haver passat mitja vida traient fricció a viatjar, la setmana passada li van cancel·lar un vol. Com a nosaltres, que per segona setmana la pluja ens ha deixat sense Forquilla de Metall.
Amb el Lluís Inglès, focaterrestre de pro, parlem d’assistents personals, de qui paga quan tothom reclama a Vueling i de per què un narcotraficant no fa servir Slack.
Per cert, els nostres amics a Mapit estan contractant 🛵
Un focaterrestre de pro en una setmana de pluges
Per segona setmana seguida, els de Forquilla de Metall no poden venir al BCN Radio Hub per culpa de les pluges, i el directe es fa amb el Lluís Inglès, un dels oients que són al grup de WhatsApp del podcast des del principi. L'Àlex li improvisa la presentació: algú que ha passat mitja carrera traient fricció als viatges i a les cerques a internet, amb una trajectòria que passa per Trovit, Social & Beyond, Vueling a través d'IN2 i Exoticca, on va ser CTO. Com a bon convidat, tria plat d'esmorzar de forquilla: un guisat, fricandó si pot ser. En Marc, que s'havia preparat dues setmanes un programa de metall, confessa que venia escoltant La Oreja de Van Gogh.
Instinct, el secretari personal que reclama per tu
L'Àlex obre amb els assistents personals d'IA, el gran tema des de l'episodi d'Instinct. En Marc reconeix que no li ha arrelat: ja s'havia muntat amb Claude un repositori personal amb tota la seva informació, i quan una solució més o menys funciona costa fer el salt, com els Estats Units van trigar a adoptar les targetes sense contacte perquè la millora era més petita.
El Lluís, en canvi, el fa servir per a la vida personal, separat de la feina. El seu cas estrella és un vol de Vueling cancel·lat pels aiguats: li dona accés al correu i al calendari només quan cal, li va passar les credencials de Vueling i de Sixt, on va llogar el cotxe, i Instinct va reunir les factures i va enviar la reclamació. Entre bromes sobre els grups de WhatsApp de pares de l'escola surt la frase del títol: treballar per iMessage és cosa de narcotraficant, perquè un narcotraficant no té Slack. Per al B2B és nefast; per al B2C, perfecte, perquè viu a les eines que ja fa servir tothom.
Les conseqüències de segon ordre
Si tothom té un assistent que reclama per ell, el que avui fa una minoria ho farà tothom: si a Vueling hi reclama un 20 % dels passatgers d'un vol cancel·lat, amb Instinct podria ser el 100 %. Ho comparen amb Uber o Airbnb, que van posar a l'abast de tothom luxes de molt rics. El Lluís ja ho veu: va convidar els tres amics del vol cancel·lat i ara tots reclamen amb Instinct.
El perruquer hi guanyarà, perquè tancarà cites mentre talla cabells; l'e-commerce que rebi vint reclamacions per fundes de sis euros, o Vueling, no tant. El precedent és el delivery, amb restaurants que ara depenen d'Uber Eats o Glovo, i el del proveïdor que s'ho juga tot a Mercadona.
La desintermediació i qui paga la festa
Les empreses que han invertit anys a ser el primer nom que et ve al cap —Amazon, o Exoticca per viatjar— ho poden perdre davant d'un agent que ho compara tot, i Amazon ja ha bloquejat Instinct per defecte. El Lluís creu que Booking.com aguantarà, perquè ja s'integra amb ChatGPT per MCP, però que les agències online petites ho notaran. La incògnita és el preu el dia que Instinct, gratuït i finançat amb capital risc, comenci a cobrar; Muse, en canvi, té Meta al darrere. Recorden que OpenAI va apostar pel consum i Anthropic li va passar per l'esquerra amb les empreses, perquè la gent vol entretenir-se i les empreses paguen per ser productives.
Bending Spoons i la factura del SaaS subvencionat
Bending Spoons, que ha comprat Eventbrite, Evernote, WeTransfer o Vimeo, ara apuja preus. A Harvest, que MarsBased fa servir per controlar hores, el pas a preu per seient pot convertir 100 euros l'any en 2.000, i Evernote ha passat de 100 a 400 o 500. Algú hi veu la prova que el capital risc és una estafa si no ets el guanyador. Claude Code ha passat del pla de 20 al de 100 o 200, YouTube Premium s'ha apujat i Typeform dobla preus assumint que perd usuaris.
Un dels amfitrions hi afegeix un argument de fons: el SaaS horitzontal ha de construir les funcions A, B i C per captar tothom, quan ara cadascú es pot fer programari a mida per a una base d'usuaris de N igual a 1.
Exoticca per dins: el que no escala
L'Àlex pregunta al Lluís com podia Exoticca ser més barata que una agència de barri. Venia viatges de llarga distància amb un clic: vols, hotel i activitats. Els preus surten de l'escala: garantir volum a una destinació permet negociar tarifes privades. El que no s'automatitza és l'operativa: els DMC, operadors locals sovint sense API i a cop de trucada, i els canvis d'última hora, quan l'hotel promès ja no hi és. Connectar un bed bank amb un GDS com Amadeus està resolt; la gestió de marrons no escala. Per això, diu, donar a una agència petita una eina que li multipliqui les reserves pot ser contraproduent si no té gent per gestionar-les.
De CTO de seixanta persones a l'empresa pròpia
Des del gener del 2025, el Lluís té una empresa petita que ajuda equips de desenvolupament a escurçar cicles amb Claude Code i a fer que màrqueting o operacions també portin canvis a producció, amb barreres de seguretat. L'altra pota són els agents, sobretot amb Hermes, un framework de codi obert més estructurat que OpenClaw i no lligat a cap proveïdor: agents que actualitzen la documentació a partir de cada commit, escriuen tests o responen des d'Slack amb accés a les dades de l'empresa.
No troba a faltar dirigir seixanta persones, però ara li toca el model 303 i vigilar el runway. L'Àlex calcula que, si fundés MarsBased avui, amb IA potser serien quinze en lloc de trenta. A mig directe havia sonat l'alerta de Protecció Civil per les pluges, i en Marc havia acusat en broma l'Àlex d'haver autosabotejat la visita de Forquilla de Metall. Al tancament, agraeixen a Mapit, l'Aleix i el Barcelona Media Hub.