ChatGPTé por

El cunyat dels vins i un restaurant a les fosques

Setmana sense convidat, i l'episodi arrenca amb una tangent gastronòmica que serà una metàfora del tema de fons. Un dels dos voldria un test cec d'intel·ligències artificials, igual que aquell cunyat que jura distingir un Ribera del Duero del 73 quan en realitat li pots colar un Don Simón per dreta i per esquerra. De record propi surt el restaurant del Born on es menja a les fosques: de setze comensals, només dos van encertar l'ordre d'un rosat, un negre i un blanc. A MarsBased, Àlex hi afegeix la seva versió, una cata cega de paelles de supermercat que, sorprenentment, va guanyar la del Mercadona.

S'hi cola fins i tot un petit Science Corner: igual que no pots tastar un gelat de mango després d'un de xocolata, amb els vins l'ordre altera el cuit, i per això sempre cap amunt en graduació i mai cap avall.

El test de Turing de les IA i el peer review de Karpathy

El que de debò els faria gràcia és una finestreta en blanc on, de manera estocàstica, et respongui ara ChatGPT, ara Grok, ara Claude, ara Gemini, i hagis d'endevinar qui hi ha a l'altra banda. La conversa rescata un projecte d'Andrej Karpathy —l'exTesla i exOpenAI convertit en influencer educatiu de la IA— en què diverses IA es fan un peer review, jutjant-se mútuament per donar la millor resposta. El detall que enganxa és la poca vanitat dels models, que reconeixen sense problema que la part de l'altre és millor i l'adopten, just el contrari d'un polític. Per als amfitrions, és la prova que avui les IA són pràcticament una commodity.

Models intercanviables i el problema de la defensibilitat

D'aquí surt el fil central de l'episodi: cap de les grans plataformes té avui una defensibilitat alta. El cost de canvi és baix —pots desconnectar l'empresa de ChatGPT i posar-li Gemini l'endemà—, i és un joc de suma zero, sense un 10x en cap categoria. El consens del moment és Claude per a codi, nano banana per a imatges i ChatGPT per a la resta, però tot canvia cada setmana.

El tuit d'Amir Salihefendic i la pressió sobre OpenAI

Per fonamentar-ho llegeixen un tuit d'Amir Salihefendic, de Doist, que dibuixa un rànquing on OpenAI perd en la majoria de fronts. El mode d'IA de Google Search és bo, gratis i ràpid; Sonnet i Opus 4.5 superen el Codex d'OpenAI en codi; Google i Anthropic guanyen la majoria de benchmarks; i Gemini 2.5 Pro Deep Research és més ràpid, més barat i xucla de moltes més fonts. A sobre, OpenAI no té datacenters ni silicona propis i depèn de tercers com Microsoft i NVIDIA.

L'anàlisi sorprèn fins i tot els amfitrions, però té sentit: l'únic fossat d'OpenAI és haver estat la primera al mercat de consum i anar més ràpid amb el carro del Venture Capital al darrere.

Quan el tiet de Nadal diu ChatGPT

Malgrat tot, hi ha reconeixement per a la marca. Quan preguntes al tiet de torn el dia de Nadal quina aplicació fa servir, no et dirà Grok ni Perplexity: et dirà ChatGPT. Han col·locat ChatGPT com l'aplicació per defecte de la IA a l'imaginari humà, una proesa molt menys determinista que fer la millor IA per a codi. Sota el capó, però, el valor és sobretot de marca, usabilitat i un pas per davant en producte, no res que no es trobi en altres models.

Pagarés del monopoli i la festa que paga Google sola

La conversa apunta una asimetria de fons: OpenAI competeix contra gegants signant compromisos de revenue futur, una mena de pagarés del monopoli —deu mil milions d'aquí a deu anys, vine'ls a cobrar— que la gent compra com a apostes sobre el futur. Google, en canvi, acaba d'entrenar el seu darrer model amb les seves pròpies TPU, sense NVIDIA, i paga la festa amb els diners dels clics dels anuncis i els vídeos de YouTube.

Qui es burlava de Gemini fa tres setmanes —«quin cagarro, ven-te les accions de Google»— s'ha menjat les paraules amb Gemini 3, perquè Google ja feia IA quan molts d'OpenAI encara eren a primària. I sobre Apple, el veredicte és un shit show: van dir que mai no farien servir models d'altres i ara els imploren.

Quan es tanqui l'aixeta, guanyaran els incumbents

La tesi de fons és que, quan es tanqui l'aixeta del Venture Capital, els grans beneficiaris de la falta de liquiditat seran els incumbents, que en IA han acabat sent les Big Tech. La promesa que NVIDIA, OpenAI o Anthropic matarien els Google, Amazon i Facebook no s'ha acomplert del tot: els gegants han fet els deures més tard, però els han fet, i poden permetre's anar lents i seguir fitxant el millor talent —com Meta oferint primes d'un milió de dòlars.

El paral·lelisme arriba amb els CD d'ISP de l'institut (Retevisión, Jazztel, Terra): empreses que van aprofitar la tirada i van acabar absorbides pels incumbents, i avui la fibra te la ven qui te la venia sempre. La diferència és que la IA s'ha muntat sobre internet, un terreny ja edificat que els gegants dominen i tenen adjacent al hardware.

Per què MarsBased va passar de ChatGPT a Gemini

La raó del canvi és prosaica: Gemini ja ve inclòs al Workspace que l'empresa de desenvolupadors ja paga. L'eina de codi no es toca —cadascú té la seva preferència, i no és Gemini—, però per a la part generalista (tasques administratives, recerca, correcció de textos, els «minions amb temps infinit») una enquesta interna va revelar que la majoria feia poc ús del ChatGPT de pagament. Passar a una eina de cost zero no els ha fet perdre qualitat i ha millorat les finances; si fossin una empresa de recerca, però, potser no l'haurien fet.

Del cas concret en surt un consell que els han demanat molt els qui comencen: si l'eina no és el teu core, agafa un ecosistema i fes-ne servir tot el que puguis, perquè barrejar-ne crea redundàncies i cost extra. Tot i ser molt fan de Notion, un dels dos confessa que l'ha recomanat a molt poca gent: amb Google Docs i fulls de càlcul pots enviar un coet a Mart.

Diògenes de fils, mode veu i imatges encallades

La part personal contrasta dos perfils d'usuari. Un dels dos està molt invertit en ChatGPT —customs, integracions, memòria, regles, un històric enorme— i és de la vella escola de tornar al mateix fil i esborrar els que ja no fa servir; el seu soci Jordi, en canvi, en crea un de nou cada cop. Tots dos coincideixen que l'històric val cada cop menys: quan un fil es queda encallat —com les imatges del Patreon que insisteixen a posar dos caps al convidat— l'única sortida és obrir-ne un de nou amb un model millor.

Els vincles que sí que pesen són el mode veu i l'aplicació nativa, que Gemini no té. OpenAI, conscient que no pot guanyar com a incumbent, ha de jugar fora de la caixa amb producte, com els xats de grup o la possibilitat de compartir un xat i veure'n la cadena de raonament. Es comenta de passada que a Anthropic li paga la festa, en bona part, Cursor, una màquina de treure tokens.

Boom, les bombolles i el power infinit que sobrarà

El bloc econòmic es tanca amb un llibre de Stripe Press titulat Boom, que dona un angle positivista a les bombolles: són l'element necessari del progrés. Durant una bombolla hi ha una exuberància boja de recursos i una concentració de tot el talent en una sola disciplina; la mania financera no va enlloc, però el que queda al camp de batalla són les eines de la generació següent. L'exemple clàssic és el dark fiber: a la bombolla puntcom es va sobreconstruir fibra fins que Cisco va ser l'empresa més valuosa del món, i després va ser equipament crític per a la segona onada.

Amb la IA es diu que ens quedaran els xips d'NVIDIA, però el cas no és el mateix: la fibra s'amortitza en cinquanta anys i aquests components queden per llençar en sis. El fil enllaça amb un tuit de Michael Burry —l'OG de predir crisis, el de The Big Short— que avisa que estan cooking the books allargant els períodes d'amortització més del que toca. La segona derivada és optimista: el que ens quedarà no seran tant les gràfiques com les plantes nuclears adjacents que s'estan construint per als datacenters, un power infinit que podria ser la propera onada d'innovació.

Sergi Figueres en directe i els 500 subscriptors

L'endemà hi ha directe amb Sergi Figueres a dos quarts de set de la tarda al canal de Foc a Terra, on potser rescaten les balises i altres temes sensacionalistes que han quedat fora. I la petició operativa: subscriviu-vos al canal de YouTube, perquè —segons ha après del veí exyoutuber que han fitxat— a partir de 500 subscriptors guanyes molta més visibilitat i ajudes el rànquing.