Pretemporada de forquilla

Tornem a mitjans d'agost amb el micro ple de pols

És un episodi de represa: fa potser un mes i mig de l'última gravació, a finals de juny, i tornen a trobar-se sense convidat per estrenar la pretemporada. La conversa arrenca amb la desconnexió d'estiu, perquè un dels dos ve de quatre setmanes de vacances i d'un permís de paternitat —que als autònoms l'Estat paga amb una part «bastant mísera» del sou i, si t'hi acolls, t'obliga a sis setmanes seguides—. El que xoca a tothom que els visita és que de debò no ha tocat res: ni el correu ni el Linear, només un parell de contractes que només podia signar ell i l'accés al compte d'Apple lligat al telèfon.

La moralitat compartida és que, quan desconnectes un mes i mig, no et perds res: «les coses importants t'acaben atrapant a tu». L'out of office d'enguany ja ho diu: torno a mitjans de setembre i, si és urgent de debò, ja tens el meu telèfon.

El ChatGPT-5 com a iPhone 14 que passa a 15

Un dels dos s'havia mantingut prou desconnectat per haver sentit només que «hi ha un 5 a darrere de ChatGPT». L'altre fa de cronista: el producte més esperat de l'any ha decebut a l'altura de l'expectativa, perquè tothom esperava el take-off cap a la superintel·ligència i el que ha arribat és un increment de la mateixa dimensió que «quan un iPhone 14 passa a ser el 15». Tampoc va ajudar que abans del llançament Sam Altman pengés fotos de la Death Star de Star Wars insinuant un nou començament.

La lectura de fons és que la promesa d'AGI a cada versió s'assembla cada cop més al «self-driving mode» de Tesla, sempre a tocar i mai del tot. I de teló de fons, la baralla per xarxes entre Altman i Musk per la manipulació de rànquings a l'App Store, amb el detall que fins i tot el propi Grok va sortir criticant Musk amb memes que deien que «està en el seu últim dia a l'oficina».

Tesla i Waymo: dues tecnologies oposades per al mateix objectiu

El tema que els enganxa és la conducció autònoma, que un dels dos segueix de prop i considera de les coses més interessants del moment tecnològic. L'observació clau: mentre OpenAI, xAI, Google, Meta i Anthropic competeixen amb la mateixa tecnologia de base i es diferencien sobretot pel producte, en els cotxes autònoms els dos rivals —Tesla i Waymo— ataquen el mateix objectiu amb tecnologies radicalment diferents.

És un d'aquells duels clàssics tipus Betamax o minidisc, on conviuen camins tècnics oposats i només un acaba guanyant. Els xatbots, en canvi, ja són tan transversals que funcionen com a producte de consum, tots sobre el mateix motor fundacional: el Transformer que Google va inventar el 2017 i, curiosament, no va saber aprofitar.

L'enrotador de models: pensar o no pensar

Una bona estona va a parar al «router» de ChatGPT, que decideix sol si va a la resposta ràpida o a la lenta. Hi veuen seny: un producte a punt de tocar el bilió d'usuaris encara obligava a triar entre GPT-4o, o3, o4 mini, o4 mini high, 4.1 o un 4.5 Research Preview, una sopa de noms impossible d'explicar.

El detall que els fa gràcia és el botó que ara apareix sota una consulta «de pensar»: «dona'm la resposta ràpida», amb què la gent cancel·la la inferència perquè no vol esperar. Hi veuen una escletxa perquè eines més enfocades a usuaris exigents —s'esmenta Claude, orientat cada cop més a aquest perfil— competeixin per qui en vol treure més suc.

Vacances de debò: el cortisol i el llindar de les tres setmanes

De la desconnexió surt una de les converses centrals. Un dels dos sosté que no fa mai vacances de veritat: viu en una cadència indefinida on un dimarts no és gaire diferent d'un dissabte, treballa per a una empresa americana i 100 % remota que li deixa prendre's els matins amb esport i estirar la jornada a la tarda, i sempre porta l'ordinador «com qui s'emporta les ulleres de sol» perquè es nega a tenir la feina al mòbil.

L'altre fa apologia de tot el contrari: desconnectar de debò vol dir passar el llindar dels quinze o vint dies, quan se t'oblida quin dia és i el cos elimina el cortisol. La prova física que descriu és poder dormir en qualsevol moment del dia, un estat que les dues primeres setmanes encara no arriba. Quan ha hagut de partir les vacances en trossos, ho ha pagat: torna amb menys energia i no arriba a atacar els problemes de fons que canvien la trajectòria d'una empresa o una carrera.

Escriure un llibre (o fer side projects) només quan t'has buidat el cap

La pregunta que ho il·lustra: series capaç d'escriure un llibre durant les vacances? Les dues primeres setmanes no, perquè encara estàs atrapat pensant en la reunió de màrqueting de dimarts o en el procés comercial que vas deixar a mitges. A partir de la tercera, ja flueix.

Ve a tomb el llibre sobre Startup Grind que un dels dos va escriure cap al 2017, durant unes vacances d'hivern i contrarellotge per arribar a Sant Jordi, sense la concentració que hauria volgut. La conclusió és que els side projects, els cursos o el blogging que durant l'any «costen moltíssim» d'arrencar, a l'estiu —alliberat del soroll blanc de la feina acumulada— flueixen com en cap altre moment. De fons hi ha una crítica al 9 a 5 erosionat: ara «la feina et persegueix com un nen tonto» allà on vas, en una mort per mil tallets de gestos aparentment innocents, com contestar un correu mentre sopes amb la família.

Creativitat o productivitat: Google contra MarsBased

Un dels marcs més clars de l'episodi: no es pot ser hiperproductiu i hipercreatiu alhora, i les empreses trien. Google optimitza per creativitat —oficines acolorides, perks, dormir a la feina, el màxim de converses de passadís— mentre que una consultora com MarsBased optimitza per productivitat: treball remot, eliminar el commute, les reunions i la burocràcia perquè cadascú sigui productiu en les seves quaranta hores i, si pot fer-ne menys, millor.

Ho porten a l'extrem amb una broma sobre ChatGPT: si li demanes que dibuixi un artista et farà un àtic de Nova York amb quadres a mig pintar, plantes i un gat; si li demanes una persona hiperproductiva, et posarà una oficina blanca i neta, amb un cafè i un ordinador —probablement, algú en remot.

Tenir una criatura et canvia les regles del joc

Sobre si la paternitat fa més o menys productiu, la imatge que es queda és la de canviar les regles enmig del partit: és com jugar tota la vida a futbol i que de cop la gravetat ja no sigui 9,8 sinó 6,3, és a dir, no jugues pitjor sinó a un altre joc. Et fa anar més pel dret i descartar el que no és essencial, però amb menys descans i molta menys planificació: les visites es cancel·len i s'acumulen, un dia en tens tres. El consell que els van donar i que repeteixen: treu-te la pressió de voler viure la mateixa vida d'abans, perquè hi haurà molts dies que aniràs a dormir amb la casa feta un desastre i s'ha d'acceptar. Fins i tot trobar moments per gravar el podcast es complica, però esperen recuperar rutina amb el curs de la canalla.

Estats d'ànim, brillantor i el preu de l'estabilitat

La conversa sobre motivació destapa una reflexió personal d'un dels dos: ve gairebé d'un any en mínims històrics de ganes, tot i seguir fent la feina bé, perquè el cervell li factura la sobrecàrrega baixant-li la motivació encara que li agradi; les grans pauses, en canvi, el retornen amb ganes de «menjar-s'ho tot».

De rebot, una confessió: històricament tenia uns estats d'ànim extremadament variables —sentir-se Déu i miserable el mateix dia—, i el «mode vacances laborals permanents» els hi ha atenuat moltíssim. El preu, les dues cares de la mateixa moneda, és haver perdut el «geni»: es nota més estable però també més pla i gris, perquè la creativitat va lligada al canvi d'escenari i la rutina optimitza per productivitat, no per inspiració.

Gadgets de pare, reciclatge i el robot aspirador

Tanquen amb una nota domèstica. Sobre els gadgets de nadó, la lliçó és comprar pensant en el que faràs servir una bona temporada i no els que només valen la primera setmana; el que més els ha agradat és un esterilitzador que fa «una sessió de sauna» per a les pipes. La resta intenten reciclar-ho tot.

I arriba la compra estrella de l'estiu de Marc, rara venint d'ell, que gairebé no es compra res: un robot aspirador. Va fer molta recerca d'una indústria que tenia per opaca i ha al·lucinat amb el que fan avui, que fins i tot passen la mopa. D'aquí surt una idea per a un episodi futur: eines de fa deu o quinze anys (robots aspiradors, gadgets de cuina) que han evolucionat fins a fer «autèntiques virgueries».