El Robot Emilio l'any 1999 era més útil que Siri

La teoria conspiranoica de la io en minúscula

L'episodi arrenca amb un pont inesperat entre Jony Ive i el Google I/O. Marc llança una teoria mig de broma: i si fa un any Sam Altman va parlar amb Jony Ive i li va demanar que bategés la seva empresa de hardware «io» en minúscula —per confondre-la amb el Google I/O— i que n'anunciessin la compra justament el dia que s'acabava la conferència de Google, per robar-li ressò mediàtic? La idea ve d'un fil de Reddit que recull totes les vegades que OpenAI programa les seves keynotes per trepitjar els anuncis de Google, a qui veu com el seu competidor més directe.

Àlex hi connecta la seva croada personal contra els màrqueters: troba horrible que a Google i a les plataformes de publicitat puguis anunciar-te fent servir el nom d'un competidor. Recorda quan WebSummit contraprogramava la seva conferència de Startup Grind Barcelona —«la nostra merda de conferència de 800 persones»— i comprava anuncis perquè, si buscaves Startup Grind Barcelona, et sortís WebSummit.

Es fan les guarrades i després juguen a golf plegats?

La pregunta de fons és si aquesta guerra bruta amaga rivalitat real o si tot plegat és teatre. A Silicon Valley, comenten, hi ha molta cooperació entre competidors —busquen la paraula «coopetition»—: Apple i Microsoft han litigat per un front mentre feien aliances per un altre, i Google paga milions a Apple perquè posi el seu cercador als dispositius alhora que es barallen per Android i iPhone. És una cosa molt cultural d'aquelles terres. Àlex ho il·lustra amb el seu primer viatge a San Francisco: un esdeveniment a les oficines d'Atlassian (que aleshores tenia HipChat) on entrevistaven el CEO d'Slack i ho patrocinava New Relic. A Espanya, diu, seria impensable un acte del Banc Sabadell on s'entrevista el CEO de CaixaBank patrocinat per BBVA.

Per què OpenAI compra io i Windsurf regalant equity

Es preguntaven per què OpenAI paga 6.500 milions per io i una mortalada per Windsurf. Àlex havia llegit el motiu i el troba bastant evident un cop el saps: com més equity reparteixi ara, menys n'haurà de donar als qui van entrar a la non-profit quan facin la conversió. Altman no està soltant ni un dòlar; tot el que dona és en accions, i per això l'equity d'OpenAI és ara tan barat. «Si vols anem tu i jo demà a la porta i ens en donen», bromegen. Elon Musk, apunten, deu estar contentíssim.

El hardware com a porta d'entrada a la complexitat de la IA

A tall de pròleg de la keynote, Marc raona per què té sentit que aquesta gent munti un dispositiu. Al Google I/O es van presentar tantes funcionalitats que ni un usuari mitjà ni alguns d'avançats podrien retenir-les: el producte sembla fàcil, però la complexitat de darrere és gegant. El hardware és precisament la superfície de contacte per exposar aquesta complexitat a l'usuari final: quan compres una peça de hardware, implícitament t'està dient què fa, i estàs invertit a voler-ho entendre. Tenir un terminal final per controlar l'experiència, conclou, és la millor manera de donar valor.

Els AI Overviews: el producte d'IA més usat del món

Marc, que fa el recorregut per la keynote, defensa una tesi contraintuïtiva: el producte d'intel·ligència artificial més utilitzat del planeta no és ChatGPT, són els AI Overviews de Google —aquell resum que apareix sobre els resultats de cerca i que «agafa els tres primers paràgrafs de la Wikipedia». És la cosa que et passa per sobre però que cobreix el cas d'ús més útil per a la majoria de la població: «dona'm una resposta, necessito saber X, ja està». Tots dos coincideixen que feia temps que buscaven coses molt sofisticades quan la més òbvia la tenien al davant.

Perplexity com a motor de cerca principal i les seves esquerdes

La conversa deriva llargament cap a Perplexity. Àlex explica que fa gairebé un any que no fa servir Google: el va deixar pel març i des d'aleshores Perplexity és el seu motor principal. Marc hi ha arribat més tard i també l'ha adoptat fins i tot al mòbil, que va ser l'últim reducte de Chrome. Comenta el truc que pocs coneixen: Movistar Fusió regala cinc llicències de Perplexity gratis un any sense preguntar (el mateix fa Revolut de pagament). Tots dos n'elogien el producte, però en marquen els límits: no està fet per a resultats exactes —si busques la web de Bonpreu, et fa un resum abans de portar-t'hi—, va malament per a la cerca d'imatges (lenta i restringida per evitar problemes legals) i no et reprodueix lletres de cançons, una cosa que Google sí que servia via snippets. Són casos puntuals que a Marc li compensen.

L'efecte de la consola infinita: mostrar progrés tranquil·litza

Un dels dos planteja un punt d'experiència d'usuari: Perplexity i companyia han explotat molt bé el component psicològic de mostrar progrés. Una de les experiències més frustrants del software és veure que alguna cosa triga però no saber si funciona —com el mòbil amb poca cobertura. Ensenyar els passos («ara busco aquí, ara vaig a aquesta web, ara resumeixo») és com saber a quin pis està l'ascensor o que vas pel pas 7 de 15: dona tranquil·litat i fa que l'usuari no abandoni. Ho lliguen amb el meme antic de la consola de terminal generant text aleatori de fons perquè semblés que treballaves —«per ser bon treballador has de treballar, fer veure que treballes i no donar pel cul». Marc afegeix que Perplexity, a diferència d'OpenAI, t'exposa la cadena de raonament del model, i li fa gràcia veure'l equivocar-se i corregir-se sol.

Google et llegeix tota la vida; Apple ho farà lent però amb control

Entre les novetats de cerca, Marc destaca que per primera vegada i a gran escala el cercador agafa tot el teu context personal —correu, calendari, documents, Drive— per nodrir les respostes. Això és exactament el que Apple va prometre fa un any amb Siri i no ha complert. La reflexió personal de Marc: Google té un context molt més fefaent de la seva vida (Gmail des del 2004, Calendar des dels inicis, Google Reader, Maps, set anys d'Android i, sobretot, YouTube, que «sap què menges»), però ell ja ha fet tot el salt a Apple. La seva aposta: Google t'ho donarà tot «a la bèstia», mal digerit i sense estructura; Apple ho farà lent i curós, com Apple Maps, fins que un dia l'Apple AI sigui usable —per pura reputació.

Siri contra el robot Emilio: 14 anys per anar enrere

El cor emocional de l'episodi. Marc afirma que si agafes una màquina del temps, tornes al 1995 i et compres un robot Emilio, és més intel·ligent i útil que Siri: hi ha fet més coses que amb l'assistent d'Apple, que ell va desactivar de seguida i només fa servir per a recordatoris i comptes enrere. Ni la nova iteració de Siri ha funcionat bé en les quatre coses que li ha demanat. El contrast el fascina: Siri es va presentar el 2011 —fa 14 anys, basada en un sistema determinista «amb 300.000 ifs niats»— i avui fa exactament el mateix, mentre empreses fundades fa tres anys generen coses qualitativament superiors. «Ho teníeu a tocar i a dia 2025 sou incapaços», resumeix la dissonància.

Sobreestimem un any, subestimem deu

De la trucada de Google Duplex a la perruqueria —que el 2021 els va fer posar les mans al cap pensant «això mai passarà» i avui és corrent— surt una de les màximes recurrents del programa: tendim a sobreestimar el que passarà l'any vinent i a subestimar el que passarà en deu. Ho enllacen amb la traducció de veu en temps real de Google Meet, que recorda l'Skype Translator anunciat el 2014: la tecnologia ja hi era, ara és més barata, té millor distribució i l'empresa adequada per treure-la. I amb la idea que el que anomenem intel·ligència artificial sempre es mou cap a la frontera: el teclat predictiu, el GPS que et reencamina davant d'un accident o el filtre que et retoca les fotos van ser IA fins que es van normalitzar i van passar a ser «un algoritme».

De les joguines amb IA a comprar i que pagui un altre

Per tancar amb to divertit, Àlex assenyala una cosa que toca Marc menys de prop perquè no té fills: ara totes les joguines de canalla porten l'etiqueta «té intel·ligència artificial» on abans deia «té una càmera» o «un algoritme» —perquè «algoritme» espantava («ens matarà a tots») i «intel·ligència artificial» justifica cobrar 20 euros més. A les coses sexis se'ls diu IA; a les que no, machine learning o big data. La funcionalitat que més va agradar a Marc va ser, però, la dels qui realment fan diners: Google Play estrena un botó per «comprar però que ho pagui un altre» —compres i envies la factura a una altra persona—, pensat per a pares però amb potencial perquè algú et faci pagar les subscripcions d'OnlyFans. «Envia-li a Peter Thiel.»