Calendaris de Somàlia

Un corresponsal a Madrid que s'oblida el micro

Episodi sense convidat que arrenca amb una confessió: l'Àlex grava des de Madrid, on fa de "corresponsal" uns dies, i s'ha deixat justament el micròfon, així que avui sonarà menys radiofònic i confien que l'Auphonic faci la seva màgia d'intel·ligència artificial. El contrast de sempre: l'Àlex es reivindica "persona rica en experiències" que ja no recorda ni què va dinar ahir, mentre en Marc admet que la seva vida gira al voltant del podcast. La gràcia és que tots dos arriben amb la mateixa idea sota el braç sense haver-se dit res.

Per què Notion té el domini de Somàlia

El tema de la setmana anterior havia estat el calendari de Notion, i d'aquí surt una digressió deliciosa: per què Notion fa servir el `.so`, el domini de país de Somàlia. La resposta la troba en Marc a Reddit, on viu la gent que es fa les mateixes preguntes inútils que no et deixen dormir. En un fil de fa anys, David Apple —la mateixa persona que li havia fet una entrevista de Customer Success a Notion— explica que van triar el `.so` perquè el `.com` estava agafat i era caríssim. Anys després van comprar el `.com`, però el van deixar redirigint al `.so` sense fer-lo mai primari, i cada quatre o cinc mesos algú reobre el fil amb un "per quan ho arreglareu?". Saber que hi ha gent encara més obsessiva que ell el reconforta.

Amie: correu, calendari i tasques en un sol concepte

L'aplicació en qüestió és Amie (amie.so, també domini somali), un software que fusiona correu, calendari i llista de tasques en una sola superfície: pots arrossegar un email i convertir-lo en esdeveniment, agafar un bloc del calendari i fer-ne una tasca, fer time-blocking… tu decideixes quina forma dones a cada cosa. Abans d'entrar-hi, però, dispar obligat al vídeo de la portada: un manual de tòpics de Silicon Valley —MacBook Pro, infinity pool, classe de ioga, CEO visionari— amb la noia que treballa de freelance des d'una piscina infinita. L'oci impostat és perquè en realitat aquesta gent treballa des d'un Soho House.

El founder Dennis Müller i una dècada de pivots

L'Àlex porta Amie perquè coneix el founder: Dennis Müller, el noi alemany que va portar N26 a Barcelona (no Uber, es corregeix), va passar pel fons de venture capital Creandum —famós per haver invertit aviat en Spotify i en Factorial— i amb qui quedava a Barcelona per practicar alemany. És, sobretot, una història de resiliència: ficat en aquest món des de principis del 2020, amb molts noms, logos i girs pel mig, començant per una app d'hàbits a l'estil Everyday (de la colla dels Atomic Habits). Avui Müller s'ha convertit en un maker amb avatar fals que no es diu CEO sinó "I have fun with products", i que ha esborrat el seu passat de LinkedIn deixant-hi només Amie.

Estrenen secció: anàlisi de producte

Es descobreixen estrenant secció —fins ara tenien "denúncia ciutadana" i el "dispar al corporate"— per dissecar Amie a clor obert. Coincideixen que la pàgina web és una autèntica obra d'art: scroll dinàmic, una barra inferior que imita el dock del Finder i s'obre en ventall, un fons amb què pots interactuar, un changelog del 2023 que és una delícia. Coses que no aporten cap valor però que t'enriqueixen el dia. Props per al Dennis, encara que la web nova de MarsBased no li arribi ni de bon tros.

El temps com a únic recurs finit

La idea de fons agrada, i toca de prop la filosofia d'en Marc: ell no fa servir gestor de tasques, ho posa tot al calendari. El raonament és que correus i tasques poden créixer sense límit, però el dia segueix tenint vint-i-quatre hores; el temps és l'únic finit i és el que posa el limitador. Reduir-ho tot a unitats de temps té sentit. El que ja no acaba de veure ningú és l'excés d'integracions: que Amie connecti dades de fitness i el calendari sàpiga com de ràpid li va el cor sona a haver portat la metàfora massa lluny.

Per a qui és Amie: solitaris, indie makers i instructors de ioga

El veredicte sobre l'encaix és el nus de la conversa. L'Àlex argumenta que aquesta metodologia funciona per a algú que interactua amb poca gent i treballa cap endins —en Marc, vaja, "àmbit i senyor de la seva vida"—, però no per a qui té una feina externa: clients, partners, esdeveniments, xerrades. És un producte cap a un mateix, sense el component de viralitat de Craft o Linear. De moment és 100% B2C i, com a totes les startups, acabaran descobrint que els diners són al B2B —tot i que recorden que Notion no va créixer per via corporate, sinó fugint de Confluence i de la seva porqueria de permisos i rols. Diagnòstic compartit: producte segurament over-engineered i poc invertible. L'Àlex, late adopter declarat, encara arrossega les cicatrius de migrar les tasques de Things a Todoist i no pensa deixar Superhuman. Tant de bo s'equivoquin, diuen, perquè ja els hauria agradat muntar ells l'Amie de Somàlia.

Linear ho està petant (i ahir es va caure)

L'altra peça de la bossa de correu és Linear, que l'Àlex defensa amb entusiasme. A MarsBased en van ser early adopters: van deixar Basecamp i els projectes de GitHub per passar-hi tota l'empresa —pipeline de vendes, pipeline de convidats del podcast, tasques administratives i fins i tot els estimates que exporten a les propostes comercials. L'experiència és meravellosa i ràpida, amb una integració amb GitHub que mou les targetes de columna soles quan obres una pull request o fas deploy. Elogi per al fundador, Karri Saarinen (finès), i el CTO, Tuomas, gent que desafia el pensament convencional de Silicon Valley i que va aixecar capital quan ja tenia molts clients de pagament. La nota amarga: just pel seu cinquè aniversari se'ls va caure la plataforma unes hores i van deixar mig internet sense poder treballar. En Marc, fidel als projectes de GitHub, encara no l'ha tastat.

Fan falta menys empreses

La crítica deriva cap a una conversa que l'Àlex va tenir amb Ignacio Arriaga, fundador de Cumbamail: fan falta menys empreses. Hi ha massa gent fent exactament el mateix amb mentalitat de botiguer, convençuda que la seva idea de calendari serà millor que totes les altres de la humanitat —deliris de grandesa que generen aquesta pàtina de "som l'eina número 1 de no sé què" abans de tancar als tres o quatre anys. Coincideixen que les startups passen de moda i que la temporada de vaques flaques era necessària, ara que ja no qualsevol amb un PowerPoint aixeca pasta via business angels aficionats. Ho lliguen amb les corbes d'adopció (el crossing the chasm): el "if you build it, they will come" tenia sentit quan a internet hi havia tres productes, però amb tres bilions ja no ve ningú si no ho vens. Tot rematat amb l'anècdota de Rockefeller venent-ho tot en borsa quan el seu enllustrador li dona consells —el mateix que quan la teva mare et parla de bitcoin—, amb la pulla a l'Àlex que el va comprar a 18.000 dòlars fent de late adopter perfecte.

Es pot ensenyar a crear una empresa?

Debat obert: es pot ensenyar l'art de muntar una empresa de zero? Surt el Startups Institute de Miguel Ángel Díaz Ferreira (exfundador de Red Karaoke, ex-Yahoo), una formació de sis mesos per a gent del món corporate que vol reinventar-se. El dubte és que l'entorn corporatiu no t'ensenya a navegar la incertesa constant. Apareix el perfil del Firestarter —tipus com Nacho González Barros que creen empreses fins a l'any cinc i marxen a la següent—, l'oposat al directiu de tota la vida. La imatge que ho resumeix: fitxar el director de producte d'HP, que es presenta amb maletí de pell i pregunta on és la seva secretària, és com agafar un tigre de Bengala del zoo de Barcelona i deixar-lo al mig de la selva: se'l menja una gasela el primer dia, no perquè sigui inútil sinó perquè li han tret les rodetes de la bici. Tot i això, alguns veterans corporatius sí que triomfen, normalment perquè s'enduen tres o quatre persones del seu equip i construeixen un producte que neix d'una necessitat interna que l'empresa mai no faria —com el B2B de Booking que va acabar sent TravelPerk.

El nou ordre mundial queda per a un altre dia

Tanquen reconeixent que portaven apuntat des de feia temps un episodi sobre el "nou ordre mundial" —si tenen sentit el club Bilderberg, els Illuminati i la resta—, però avui ja s'han allargat massa. Hi ha temps per a un tastet de teories preferides: els ocells no existeixen i són drons del Pentàgon, el QAnon, el Pizzagate, els polítics reptilians… i la mare de totes, el New World Order. En Marc admet que tot el que fa olor de conspiranoia ja li té el cor guanyat, i conclouen que en un món d'informació infinita pots trobar confirmació per a qualsevol cosa.