Nominats per 2023

Un balanç de l'any en format Òscars i amb gastroenteritis

L'últim episodi de l'any arrenca amb sordina: tots dos arrosseguen un virus estomacal dels que circulen per mig país durant les festes. La teoria casolana és que tot comença als sorrals del pati del col·legi —un brou de virus mai vistos d'on, bromegen, va sortir fins i tot el Covid—, perquè qui té canalla a casa s'ho acaba passant tot.

La proposta és repassar el 2022 i fer prediccions per al 2023 amb el format d'uns premis. Abans, dues bromes: que per primera vegada faran d'«experts» —comparen l'«expert digital» amb el cunyat que opina de tecnologia perquè ha llegit tres articles i es passa el dia a Twitter—, i que hi ha gent que no canvia de data fins al març i encara desitja un bon any ben entrat el febrer.

Millor història: FTX i el comeback de Greta Thunberg

La primera categoria busca la història més «de sèrie o pel·lícula» de l'any. El primer candidat és l'escàndol d'FTX: Sam Bankman-Fried fugint cap a l'Argentina i les Bahames, tuitejant sense parar i jugant al League of Legends mentre feia trucades amb Sequoia. Tots dos coincideixen que és el cas d'estudi de l'any pel que revela sobre com es poden pervertir les capes socials, polítiques i legislatives alhora.

L'altra història la porta l'Àlex, dirigint-se a Marc: el retorn sorprenent de Greta Thunberg. Andrew Tate, exkickboxer reconvertit en influencer misogin, la va voler punxar ensenyant-li la flota dels seus trenta-tres cotxes; ella li va contestar dient-li que enviés un correu a una adreça amb «smalldickenergy». El plot twist: Tate va respondre amb un vídeo on apareixia una caixa de pizza que va permetre situar-lo a Romania, on estava en cerca i captura, i va acabar arrestat. Detingut per voler vacil·lar Greta per Twitter: això sí que mereix una sèrie.

Nostradamus, l'home a Mart i la finestra de creuament

Per preparar les prediccions, Marc explica que va caure en un vídeo clickbait sobre les profecies de Nostradamus, que entenia bé la psicologia humana i per això encertava predint guerres i desastres. El truc, però, és estadístic: si fas setanta-tres prediccions i en claves una, passes a la història com a visionari i ningú recorda les altres setanta-dues, com els diaris esportius que anuncien tots els fitxatges possibles del Barça. Una profecia és factualment difícil: que el 2023 l'home arribaria a Mart. Marc ho aprofita per explicar la finestra de creuament —els moments en què les òrbites de la Terra i Mart s'acosten prou per llançar-hi una sonda—, així que com a molt hi cabria una missió no tripulada. També recupera el Pessimist Archive i les seves prediccions de cap al 1830.

La predicció estrella: la caiguda en dòmino del món crypto

Com a gran història del 2023, Marc vaticina la desaparició en sèrie de projectes crypto, com una partida de dòmino: amb la regulació que entrarà en vigor als Estats Units arran d'FTX, arribarà molta més due diligence, i molts cauran o tancaran abans que els vinguin a buscar. Lamenta que l'escàndol de Terra/Luna passés de puntetes i pronostica que en sortiran cinquanta més, fins a fer recular el sector deu anys.

L'altre hi lliga una predicció de consolidació: amb les valoracions tecnològiques pel terra, és bon moment per comprar, i ve una onada de fusions i adquisicions a preus de saldo. Les grans sortiran de compres i les petites tancaran o no es deixaran adquirir; ja fa un any i mig que passa en fintech, serveis i marketplaces, però no en biotech ni mobilitat.

Villano de l'any: Elon Musk i el govern xinès

A la categoria de dolent surten de seguida Elon Musk, Putin i el mateix Bankman-Fried. La conversa es decanta cap a Musk: encara que Tesla s'enfonsa en borsa i Starlink el pot salvar, la predicció és que se l'acabarà jugant ficant-se en política, com ja fa demanant el vot republicà i readmetent Trump, Alex Jones i altres figures de l'ultradreta a Twitter.

L'altre gran villano és el govern de la Xina, pel seu efecte sistèmic sobre el món. Les protestes contra la política de zero Covid —sortir al carrer és gairebé sense precedents allà— poden derivar en revoltes amb impacte en producció i comerç exterior. S'hi suma l'embolic de TikTok per antitrust i que les grans empreses xineses no puguin sortir a borsa perquè el govern les intervé. De passada, apunten que 2023 podria ser l'any que l'Índia superi la Xina en població.

Heroi de l'any: del CEO de Patagonia a Satya Nadella

L'heroi del 2022 proposat és el CEO de Patagonia, per haver cedit el capital de l'empresa a la lluita climàtica. Per al 2023 surt mig en broma Gerard Piqué com a president del Barça, amb la tesi que el club fa més per Catalunya que la Generalitat —«l'exèrcit de Catalunya»—. La primera aposta seriosa és Greta Thunberg, com a possible impulsora de nous referents de les energies verdes.

La segona aposta, i la més argumentada, és Satya Nadella, CEO de Microsoft: el «treballador silenciós» que ha abraçat l'Open Source, ha invertit en eines com Visual Studio Code i, sobretot, és un dels grans inversors d'OpenAI —amb una clàusula per integrar-ho primer a Bing, el cercador «que no fa servir ni Cristo»—. La predicció és que aquesta aposta per la IA li permetrà un gran comeback i posicionar-se per davant de Google.

Què triomfarà i què decebrà: IA, blockchain i energies verdes

El fil de fons és el retorn als fonamentals, amb la frase de Warren Buffett —quan baixa la marea es veu qui anava sense banyador— i una variant sentida a This Week in Startups, de Jason Calacanis: els inversors han passat al mode «less silly, more dilly», més diligència i menys idees boges. La IA generativa és l'aposta compartida, amb un matís: serà alhora la tecnologia que ho peti i la que decebi, perquè es veurà el banyador dels projectes buits mentre els que funcionen brillaran. El mateix passa amb el blockchain, on ningú no ha tret encara un cas d'ús que «només es pugui fer així» i no amb una base de dades.

Una altra gran tendència són les energies verdes, però aquí salta un dels grans desfogaments contra el màrqueting del sector: a qui ven les renovables com a «consumir menys» el «penjarien a la plaça Catalunya». No s'haurien de vendre com a estalvi sinó com la via per produir més energia que mai. Com a fracàs del 2023, Marc aposta pels wearables —sobresaturació d'AirPods, còpies i rellotges insostenibles— i és escèptic amb les ulleres que Apple hauria de treure, que veu com un «Google Glass 2.0»; recorda també el Quick Commerce com el gran fracàs del 2022, amb Getir i Gorillas cremant centenars de milions per portar la compra en quinze minuts.

A la cara positiva, quina empresa passarà a gran tech? L'Àlex tira per la idea del refurbished a partir de Back Market i, sobretot, aposta per Shopify per «passar a ser un verb». Reconeix el biaix perquè està fet en Ruby, la tecnologia que implementen a MarsBased, però argumenta que ha guanyat desenvolupadors i partners deixant enrere Magento i PrestaShop; dubtava amb Stripe, ja més consolidada.

Qui tancarà i quin CEO marxarà de les Big Tech

A la categoria d'empresa en caiguda, tots dos coincideixen en Coinbase: insostenible i en ple hivern cripto, tot i que admeten que voler-la veure tancar és dur perquè, si cau, la situació seria dramàtica per a tothom. L'altre hi suma el tancament o la fusió de grans portals de mitjans deficitaris —Huffington Post, Axios, Politico, BuzzFeed—, amb TechCrunch com l'excepció que aguanta.

Sobre canvis de CEO, descarten el fàcil (Twitter, ja anunciat) i Marc aposta per Jeff Williams a Apple substituint Tim Cook, tot i admetre que potser és aviat. Es lamenta que cap gran tech tingui una dona al capdavant —es menciona Sheryl Sandberg—. L'altre dubta entre la retirada de Jeff Bezos a Amazon i un canvi a Google, a qui retreu haver-se tornat continuista i haver perdut l'eix innovador abans de la revolució de la IA.

Pitjor any o millor any: pessimisme social, optimisme de negoci

L'última categoria pregunta si el 2023 serà millor o pitjor que el 2022. A nivell de mercats, un recorda que l'S&P 500 no ha encadenat mai dos anys consecutius de pèrdues, i es mostra optimista. L'altre és més pessimista a escala social: encara no s'han rebut tots els efectes acumulats del 2020 —deute, pagaments aplaçats, ERTOs, salut mental— i, amb l'acceleració del temps, creu que la gent «està petant» i que al desembre encara no ens haurem recuperat, encara que els mercats pugin.

On sí que hi ha acord és en el negoci: la neteja de projectes sense sentit és sana, les empreses que sobrevisquin sortiran reforçades, i no hi ha millor moment per crear i invertir que en una crisi —les grans van néixer al voltant del 2008 i les .com—. Per això un dels dos tanca dient que, lluny de frenar, inverteix més que mai.