"Inpreparats" per parlar de la Xina

"Impreparat": el neologisme que falta per dir unprepared

L'episodi arrenca amb una confessió d'Àlex: escrivint un article per a una newsletter molt important li va faltar la paraula. En anglès tens unprepared, però en català no hi ha un equivalent net, així que es va inventar "impreparat" —segur que així es creen els neologismes—. La distinció li serveix per al tema del dia: per parlar de la Xina no està preparat (no ha estudiat res), però tampoc del tot impreparat, perquè està al dia de notícies i converses. Marc li retreu, amb afecte, que tingui l'opinió que tingui sempre en té una de forta; Àlex reconeix les seves strong opinions i que, contra el que diu el manual de negocis, ell no està gens disposat a canviar-les.

El flâneur i les paraules que no es poden traduir

Pensant en Àlex, a Marc li ve un concepte que jura que és francès: el del flâneur, el tipus que va per la vida sense un rumb fix però empapant-se de tot el que passa i gaudint de cada moment. Li sembla que Àlex és una mica així. D'aquí salta a la seva debilitat: les paraules sense traducció directa. Cita la pàgina Eunoia, que les llista totes; una paraula francesa per al fet d'agafar sempre la mateixa ruta a l'oficina; el concepte japonès de qui compra llibres i els acumula sense llegir-los; i la seva preferida, l'alemanya Schadenfreude, l'alegria per la desgràcia aliena. Ell mateix hi suma, des del castellà, "cutre", impossible de traduir —el millor intent d'Àlex per traduir-la és patchy, però no acaba de ser-ho—.

Saltar-se etapes: el mòbil a la Xina, el power grid a l'Àfrica

La idea de fons que Àlex vol portar al terreny tecnològic és com diferents cultures recreen societats amb un set de valors completament distint —ho va veure al Japó, que ha visitat dues vegades—, i sobretot com a certs llocs les coses passen per omissió d'altres. A la Xina el mòbil ha pegat tan fort perquè molta gent no ha tingut mai un ordinador: s'han saltat el desktop. A l'Àfrica passa una cosa que troba encara més interessant amb l'energia: en comptes d'heretar centrals tèrmiques o nuclears i transportar l'electricitat per línies d'alta tensió, generen l'energia localment amb renovables, saltant-se l'època de cremar gas o carbó. Àlex hi enganxa una andanada contra el màrqueting de les renovables que ven el "consumir menys": per ell el món progressa amb energia, i el que cal no és produir-ne menys, sinó més, però neta.

Fintech sense compte bancari i un món construït des de zero

La mateixa lògica explica, per Àlex, l'arrelament de les fintech: a l'Àfrica, l'Índia o Llatinoamèrica molta gent no ha tingut mai un compte al banc ni targeta, viu amb efectiu i fins amb bons, i el dia que els dius que amb el telèfon es poden passar diners de mòbil a mòbil, allò explota —cita una empresa que ho va petar i que li sona que era d'Egipte—. La societat s'ha reorganitzat al voltant de pagaments peer-to-peer per a gent que no tindrà mai un compte bancari. Marc ho lliga amb un llibre que recomana, The Knowledge ("Com construir el món des de zero"): un manual sobre com es reconstruiria la civilització accelerant etapes, perquè ja saps el resultat final i pots saltar-te els passos intermedis.

De FANGA a PANGA: les sigles que es mengen les vocals

La broma estrella la signa Àlex a partir de les grans tecnològiques americanes. Si abans en dèiem FANGA, com que Facebook ha passat a Meta ara seria MANGA, i quan Facebook desaparegui de les sigles quedarà ANGA —o PANGA, com el peix que només creix als arrossals contaminats del Vietnam i que al Mercadona venen com a peix tot i no tenir-ne cap propietat nutritiva, igual que el Facebook actual—. Marc li riu les gràcies ("tens bones bromes, macho") i, de passada, descarten Mercadona com a possible patrocinador. El paral·lel xinès són les sigles del BATX —Baidu, Alibaba, Tencent i Xiaomi—, la primera onada de gegants, l'equivalent als Facebook, Apple o Microsoft d'allà.

El core competence dels gegants xinesos: fer calés, peti qui peti

Aquí ve l'observació que més fascina Àlex. Aquelles quatre empreses no van ser només els unicorns de la Xina, sinó també els seus Sequoia i Andreessen Horowitz: van repartir capital per l'ecosistema i van finançar la segona onada —Didi, TikTok, Pinduoduo—, totes entrecreuades, assegurant-se la permanència de manera proactiva en lloc de matar o comprar la competència com es fa a Occident. Marc hi lliga una idea que el va deixar parat quan la va sentir: el core competence de Google no és buscar (és publicitat) ni el d'Amazon vendre (és logística); el de les empreses xineses és, directament, fer calés. Per això Baidu, que va néixer com el Google xinès, avui s'ha especialitzat només en cotxes autònoms, i demà potser farà una altra cosa. Marc destaca que aquest pivotatge radical d'una empresa enorme aquí no es veu: els girs es fan en etapes molt inicials.

El museu dels pivots i la deriva cap a la publicitat

Buscant exemples occidentals de canvis de core tan dràstics, costa trobar-ne. El més acostat, passant-ho per molts filtres, és Tuenti, que de xarxa social va acabar sent operadora telefònica. Després, casos antics i poc coneguts: Java es va crear per programar rentadores, Slack va néixer com un xat dins d'un videojoc i Nokia era una empresa diferent abans dels telèfons. La conclusió compartida és que les tecnològiques americanes no discontinuen els seus productes: es fan multiproducte i amassen tot el que poden —Amazon va crear AWS sense deixar l'e-commerce, Google té Drive, Ads, mapes i mil coses més però manté el cercador— i, si no, compren (Meta amb Instagram, WhatsApp, Oculus). El moviment que comparteixen gairebé totes és derivar cap a la publicitat: el percentatge de pasta que genera a Amazon és una bogeria. Fins i tot Apple, que diries que mai faria anuncis, va tenir fa poc un "incendi" amb el gambling a la seva App Store —els surt el clàssic "zapatero a tus zapatos": que deixi els ads als qui en saben i es dediqui a fer plàstic, metall i vidre—.

Europa ja no és un fracàs (i el complex catalanet)

Sobre l'ecosistema europeu, Àlex matisa el discurs derrotista. Èrem un fracàs, sí, però gràcies als Spotify, Skype o Wise d'aquest món avui les grans tecnològiques europees tenen molt de joc: els VCs americans ja no obliguen a fer el flip cap als Estats Units per rebre una Series A, i quedar-se a Europa és fins i tot un avantatge competitiu —costos i valoracions més baixos, més fàcil fitxar—. Costa més perquè el mercat inicial és petit i el xoc cultural de vendre als EUA és gran, però les grans empreses ja surten d'aquí i competeixen head to head amb les americanes. Apunten, com a possible llast, un cert "defecte catalanet" o europeu: barra lliure per créixer als EUA sense centrar-se prou en el profit.

Acomiadaments massius, midterms i el PER del venedor del Maremàgnum

Els acomiadaments de les tecnològiques els tenen al·lucinats: 13.000 persones fora de Facebook el dia abans, i el desig mig seriós de poder fitxar-ne algú. Comenten una raresa de mercat: en una jornada superbaixista per la sorpresa de les midterms, Facebook va ser l'única que va pujar amb força, just després d'anunciar els acomiadaments, perquè ja arrossegava una caiguda del 20-40% i tocava mínims des de la sortida a borsa. D'aquí una broma sobre el PER (price to earnings): el venedor ambulant de rellotges falsos del Maremàgnum en té un de més alt que Facebook. Un dels dos remata amb la seva filosofia d'apostar sempre per guanyar —si l'empresa va bé, guanya pasta; si va malament, guanya satisfacció, com qui aposta contra el Madrid—, que l'altre resumeix com haver "productitzat el Schadenfreude".

Twitter: la fail whale, el mite "Rails no escala" i recontractar acomiadats

El tancament torna a Twitter. Recorden la fail whale, la balena que apareixia cada dos per tres quan el servei queia als primers anys, fins a fer-se mem: Twitter és un monstre tecnològic. D'aquí ve el mite que "Rails no escala", perquè l'havien fet en Rails i el van reescriure amb altres llenguatges pensant que el problema era el rendiment de Rails, quan seguia sense ser performant. El que sí que van resoldre va ser el DevOps —eliminar el downtime, escalar millor, les cerques—. Amb els acomiadaments d'Elon Musk, però, van fer fora gent amb coneixement quirúrgic de parts concretes del codi i van haver de trucar-los l'endemà perquè tornessin: no tornar, o tornar triplicant el sou. Àlex hi afegeix la lectura freda —quan acomiades el 50% d'una plantilla, un bon tros del 25% restant marxarà pel seu compte, i Musk segurament ho tenia calculadíssim per impulsiu que sembli—. A la pregunta de si MarsBased ha pogut fitxar cap d'aquells primers enginyers de Twitter, Àlex respon que queden fora d'escala: els deu primers desenvolupadors que van construir Twitter en Rails avui són, segur, CTOs d'empreses de centenars o milers de persones, i viuen feliços en la ignorància de saber que podrien treballar a MarsBased.