Episodi 36
Pokémon, el nou Star Wars
· 00h 34min
Avui el Marc entrevista l’Àlex per entendre el fenomen Pokémon Go. Ens endinsem en un viatge per la història dels videojocs i com aquests — de la mà de la realitat augmentada — tenen el potencial per liderar una revolució tecnològica.
Niantic Labs és la companyia de desenvolupament de software que ens portà Pokémon Go ara ja fa més de 6 anys. La historia darrere de com el joc arribà als nostres dispositius és ben curiosa.
Ja existeixen aplicacions de realitat augmentada que ens poden ajudar a traduir idiomes que desconeixem o navegar espais interiors des de la comoditat del sofà.
Pels oients que malauradament no vàreu tenir infància, quan mencionem a les "Google Glass del Vegeta", ens referim a això.
Pokémon, un fenomen crossgeneracions
Àlex situa Pokémon en la mateixa categoria que Star Wars: una franquícia capaç de travessar generacions completes i de mantenir-se viva de manera permanent a la cultura popular. No és només pels crius; els adults juguen amb els seus fills, els abuels reconeixen les referències, i a qualsevol lloc trobes algú portant una samarreta de Pikachu. "És més gran que el Barça", afirma. L'obra depenadora és que Pokémon segueix traient productes nous cada any: jocs, pel·lícules, cartes col·leccionables, merxandatge. Alguns títols fracassen, però el fenomen general perdura perquè la base de fans s'ha diversificat tant que sempre queda algú interessat.
La magnitud econòmica de Pokémon GO
Quan Pokémon GO va sortir el 2016, es va convertir instantàniament en el joc amb més descàrregues de la història. Els primers mesos va generar 200-300 milions de dòlars; des de llavors manté consistentment 1.000 milions anuals de recaptació. Àlex ha jugat de manera contínua des de juny de 2016 amb gent prominent del sector tecnològic i de les startups barcelonetes. El joc no és merament un entreteniment infantil: requereix sortir al carrer, usar realitat augmentada, i navegar per l'espai urbà de manera deliberada, cosa que el converteix en una experiència per a adults.
Niantic, Google i la innovació de la cartografia augmentada
L'empresa darrere de Pokémon GO no és Nintendo, sinó Niantic Labs, un spin-off de Google. Niantic va desenvolupar prèviament Ingress, un joc que mapejava la plàneta mitjançant realitat augmentada: dos equips plantaven estacions virtuals als barris reals, les connectaven i formaven triangles per dominar territoris. Una anècdota memorable: jugadors van aconseguir fer un triangle que travessava tres països (Dinamarca, Suècia i Gran Bretanya), bloqueant efectivament altres jugadors dins de l'àrea. Aquesta tecnologia va ser reutilitzada per Pokémon GO, i més tard per altres títols com Harry Potter Wizards Unite (que va fracassar).
La transformació de l'espai urbà en joc
Els gimnasos i parades de Pokémon GO es corresponen amb punts d'interès cultural reals: edificis històrics, parcs, monuments, murals. Àlex explica que fins i tot ha descobert llocs de turisme gràcies a Pokémon GO: si hi ha una parada en un lloc, probablement val la pena visitar-lo. El joc t'incentiva indirectament a fer fotos i vídeos d'aquests llocs per completar missions. Google obté així una base de dades massiva de milers de milions de vídeos de qualitat de llocs públics i edificis, que utilitza probablement per fer reconstruccions 3D per a Google Maps. Els jugadors, sense adonar-se'n, són treballadors involuntaris que generen dades de valor incalculable.
La privadesa i la recollida de dades mòbil
Per Àlex, les aplicacions mòbils modernes són "la nova claveguera de la privadesa" de la mateixa manera que ho van ser les xarxes socials deu anys enrere. Duolingo canvia la posició del botó "silenciar anunci" per calcular la probabilitat de que el silencis en cada lloc. Les aplicacions de fitness registren els teus gestos. Els jocs d'educació online capturen les expressions facials dels nens per computar com reaccionen emocionalment a cada tema. En una entrevista futura, l'empresari podria dir: "Quan vas tocar el tema del racisme, vas arrufar el nas". Potser no ho preguntaran directament, però la dada ja està registrada, etiquetada, processada. La simetria d'informació es pot tornar brutal: ells saben molt més de tu que tu d'ells.
De generació en generació, sempre Pokémon
Àlex va créixer jugant a generacions 1 i 2 de Pokémon en Game Boy. Marc va néixer més tard i va arribar al joc uns anys més tard. Malgrat tot, totes les generacions han tingut almenys una oportunitat de connectar amb la franquícia. Els crius actuals juguen més que nosaltres en la nostra época, veuen les pel·lícules, coleccionen cartes, i reben el suport dels seus pares. Pokémon ha evolucionar de ser un joc infantil exclusiu a una experiència multigeneracional, cosa que és, essencialment, el que van aconseguir Star Wars: una marca que ningú pot ignorar.
L'experiments amb adults: Legends Arceus i més allà
Pokémon Legends Arceus és el primer joc de la saga on pots morir. El llenguatge és més adult, les mecàniques més complexes, i l'estètica recorda més a un Zelda que a un Pokémon clàssic. Àlex veu aquí un símptoma que la franquícia s'està adaptant a una base de fans que envelleix deliberadament. Apple va fer quelcom similar: quan la seva base de clients va assolir mida de fenomen de masses, va deixar de fer un iPhone per any i va passar a mantenir un catàleg enorme (múltiples iPhones, iPads, Macs). Pokémon, com Apple, ha descobert que quan ets prou gran per a tothom, has de tenir productes per a tothom.