Advocats de l'impacte

Dues formes d'impacte finit

Àlex comença amb una metàfora potent: la quantitat d'amor o impacte que pots tenir en el món és finit. Es pot distribuir de dues maneres. La primera és tenir un impacte molt gran en molt poca gent —profund i significatiu. Posa l'exemple del podcast Foc a Terra: no l'escolten milions, però rep missatges de gent dient que l'episodi ha estat espectacular, que els ha emocionat profundament. Això el deixa dormir tranquil. La segona forma és fraccionar el mateix impacte en milions de persones, però una mica per cadascuna.

L'home que fa articles de Wikipedia

Àlex confessa que es veu més com aquell col·laborador anònim que escriu articles meravellosos sobre historia de trens i vehicles a Wikipedia, que no pas com el fundador Jimmy Wales. Al moment que escalas una empresa, deixes de fer la feina que t'agrada —la del programador, la del fuster, la del craftsman— i esdevens empresari. I l'empresari parla amb inversors, creix el negoci, mira els cash flows. Per a Àlex, aquest salt és una dilució del que realment importa.

Google Books: l'exemple irrefutable

Marc contraargumenta amb Google Books. Això és un projecte que només podia sortir des de dentro de Google. Cap startup mai no es dedicaria a escanejar tots els milions de llibres del planeta, fer un cercador de contingut amb suport multilingüe, etiquetar-los, estructurar-los. "Com hauries monetitzat això?", pregunta Marc. "Cap empresa venture-backed sobreviuria a aquesta despesa sense retorn immediat". I afegeix que Google Books ha canviat la vida de recercadors i estudiants de manera essencial.

El contraexemple de Wikipedia

Però Marc reconeix que Wikipedia és el contraexemple que trenca els seus esquemes. Wikipedia no té cap tipus de fonament econòmic viable, i tanmateix s'ha convertit en un estàndard global que ha substituït enciclopèdies i diccionaris. Ha canviat el món sense ingressos directes, i ningú contribueix econòmicament malgrat que tots l'utilitzem. Àlex diu que es s'assembla al "Facebook de l'altruisme", però que és l'outlier, el Messi del projectes altruistes. "No tornarà a passar", opina Marc.

Profunditat versus escala

Àlex insisteix que el grau de profunditat de l'impacte és igual tant en projectes petits com en projectes globals. En un projecte petit amb pocos usuaris que li canvies molt la vida, la profunditat és màxima. En un projecte amb escala astronòmica d'usuaris, per estadística pura, tindràs el mateix nivell de profunditat (és a dir, sempre tindrà gent per qui és essencial). Marc veu que "està clar" — aquest argument és irrefutable. Però aleshores pregunta: "No preferiríes ser Jimmy Wales que ser un col·laborador anonim?".

L'empresari i els cash flows

Marc apunta un problema definitiu: quan una empresa arriba a cert punt de maduresa, els "gent de negocis" ho veuen tot igual —inputs, outputs, balanç de resultats. "Dóna igual si fas tornillos, cocaïna o AK-47", diu Marc provocativament. Al final, miren els cash flows: ingressar més que gastar. Aquest abstracció fa que l'empresari es perdi del core del projecte. Per a Àlex, aquesta és la raó per la qual preferiria cultivar pastanagues i perseguir gallines, tranquil, com Henry David Thoreau a Walden Pond.

El conflicte sense resolució

Els dos acaben reconeixent que estan parlant de dos conceptes d'impacte diferentes. Àlex mesura l'impacte per la profunditat i la satisfacció personal que li causa. Marc el mesura per l'escala i la capacitat de resolver problemes que una sola persona o startup mai no podria resoldre. Tots dos són vàlids, i la conversa acaba sense que cap d'ells cedeixi, però amb una admiració mútua pels arguments l'un de l'altre.