Un pòdcast, un llibre, un producte

La croada personal contra els sponsorships corporatius

Àlex té una posició clara i ferma contra els continguts patrocinats en els seus projectes. Explica que va decidir eliminar tots els sponsors de Startup Grind, l'organització que dirigeix, poc abans de la pandèmia. La raó és pragmàtica: la sobrecàrrega administrativa i de gestió que comporta tenir sponsors (negoció de contractes, relacions públiques, coordinació) generalment no compensa econòmicament pels pocs diners que aporten. Per tant, va optar per finançar els esdeveniments només a través de tickets, cosa que li permet mantenir total independència editorial. Marc comparteix la mateixa filosofia: prefereix finançar pel seu compte i veure on arriba, sense vendre's a tercers. L'avantatge a llarg plaç de la independència sempre supera els beneficis curts de l'entrada d'efectiu. Àlex deixa clara la seva postura: una vegada que acceptes patrocini, els sponsors comencen a posar deures, a pressionar per influenciar contingut, creant una "merdada" de condicions que et fan perdre temps i et maregen.

Una política ferma però flexible sobre quins sponsors acceptar

Marc aprofita la discussió per definir la seva política personal sobre sponsorships futura, si mai ha de tornar a acceptar-los. La seva regla és simple: només acceptaria patrocini de gent amb la qual ja té una relació personal o de negoci preexistent. No acceptaria diner de desconeguts que vulguin "patrocinar l’esdeveniment" per 5.000 o 10.000 euros. Ha tingut males experiències en el passat amb patrocinadors desconeguts i ha après la lliçó. Els millors sponsorships que ha tingut han estat sempre amb gent que coneix, que es cauen bé, són amics i empreses que respecta. Per tant, la seva posició és que acceptaria patrocini només si ja hi ha una relació i si el patrocinador creu en la missió i visió del projecte. L'objectiu seria que el patrocini sigui una extensió natural de la relació, no una transacció pura i dura amb un desconegut.

Transparència sobre recomanacions: no cobrem, però validem

Aprofitant que és estiu i que la cobertura noticiosa és floja, els nois decideixen fer recomanacions a la seva audiència per a disfrute durant les vacacions. Estableixen clarament que NO reben diners per aquestes recomanacions. No és contingut patrocinat. Són simplement coses que ells usen i validen personalment. Marc apunta que potser haurien de tenir una política de transparència més clara en els podcasts, una bona idea que Àlex accepta. Per tant, els nois procedeixen a fer recomanacions autèntiques: una pel podcast, una pel llibre i una per un producte físic per menys de 10 euros.

Hardcore History: história per a l'estiu amb episodis de 5 hores

Marc recomana "Hardcore History", el podcast de Dan Carlin. Explica que és perfecte per a l'estiu perquè té un backlog massiu de contingut: els últims 10 episodis són gratis, però si vols accedir a tot el catàleg (60-70 episodis), has de pagar uns 50 euros a la web del créador. Marc valida aquesta monetització i no li compartirà el contingut a Àlex per respectar l'autor. El podcast parla de història de manera extremadament entretinguda: Dan Carlin narra aconteixements històrics amb una narrativa captivant i una veu fascinant que te 'nganxa com un "electroimant". Els episodis tracten temes com la Segona Guerra Mundial, l'Imperi Babilònic, els Romans, el Mur de Berlín... Tot estructurat en sèries, no com lectures de Wikipedia sinó com narracions documentades però super agradables. Marc assegura que aprèn molta história, mentre Àlex qüestiona que no sigui en català i que és molt nínxol per a podcast longforms (episodis de 5 hores). Marc reconeix que tant ell com Àlex escolten coses molt específiques i que són "especials", no consumidors de contingut mainstream. Àlex suggereix que recomani episodis concrets en lloc de tota la sèrie.

No Fucking Regrets: el podcast de Robb Flynn sobre la indústria musical

Àlex recomana "No Fucking Regrets", el podcast del cantant de Machine Head, Robb Flynn. Explica que és un podcast de dues-tres hores amb entrevistes a gent famosa, principalment del món del metal i la música, però que ha tingut actors, celebrities, periodistes, etcètera. El que fascina Àlex és que Flynn té una veu captivant (és cantant de metal, per tant té una veu impressionant) i una habilitat excepcional per conduir entrevistes. Més important, és un "llibre obert" que parla amb transparència radical sobre la seva vida personal: sobredosis d'heroïna, depressió, divorcis, conflictes familiars... Tot això crea una connexió amb els oients. Però la part realment fascinant és que parla amb músics increïbles (Metallica, Pantera, Joe Satriani) que revelen històries de fa 20-30 anys mai contades públicament: drogues, suïcidis intentats, com la majoria de músics no viu de la música sinó que té segones feines, com els tours no guanyen diners (només cobreixen despeses) i on realment guanyen diners és en merxandatge. Àlex està enganxadíssim fa dos anys i l'escolata religiosament cada setmana perquè no para d'aprendre. El sector musical li fascina profundament, especialment com Robb destrossa mites sobre la indústria. L'únic problema és que és especialitzat: si no t'interessa la música, és nínxol. Però Àlex considera que alguns episodis concrets són rellevants fins i tot per a gent fora del sector musical.

Jo només illumino la catalana a terra: un llibre més graciós que la vida

Marc recomana un llibre en català que la seva amiga li va insistir que llegís malgrat que Marc no llegeix contingut en català. El llibre és "Jo només illumino la catalana a terra". Marc explica que mentre el llegia, la seva mare el veia riure constantment d'una manera que mai l'havia vist, fins al punt que li va preguntar què estava llegint. Marc va respondre que no sabia ni què estava llegint, però que se'l podria llegir 37 vegades. Considera que és la cosa més graciosa i entretinguda que ha llegit mai. El feedback que ha tingut ha estat "bipolar": alguna gent diu que és la cosa més divertida que ha llegit a la vida, mentre altres la consideren "una autèntica merda". Marc admet que genera polaritat, però per a ell és absolutament genial. Àlex està buscant aquest llibre fa més d'un any a Internet sense èxit, però ho va regalar a un amic a la llibreria Finestres, cosa que dóna pista a Marc sobre on comprar-lo.

Barbarians at the Gate: la caiguda de RJR Nabisco

Àlex recomana "Barbarians at the Gate: The Fall of RJR Nabisco", un llibre de negocis que es llegeix com una novel·la. RJR Nabisco va ser una gran corporació que va començar com a tabacalera i es va convertir en un conglomerat massiu d'empreses (cosmétics, alimentació, etc.) durant els anys 50. El llibre documenta la caiguda de l'empresa a través de la història de Ross Johnson, un magnat corporatiu que va fer totes les "putades" imaginables: va fer un cop d'estat intern per convertir-se en CEO, va vendre l'empresa, va fer fora el board de la compradora i es va posar CEO novament, va comprar i vendre empreses, les va portar a bolsa, etc. Tot amb les excentricitats dels anys 60-80-90: avions privats, festes fins a altes hores de la matinada, operacions hostils sobre empreses. Àlex la llegeix com una novel·la (no és obvio que siguin fets reals si no te l'avisen), amb un drama impressionant. Li va portar molt temps llegir-la (veia el Kindle al 45% i pensava que quedava molt), però la considera fascinant. El llibre és "un toston" (massa llarg, dens) però si t'interessa M&A (mergers and acquisitions), inversions, negocis d'empreses, és obligatori. Àlex insisteix que si la llegeixis com una novel·la és fabulós, i que la gent del sector financer li diu que és essencial.

Saltar a corda: l'esport portàtil més barat

Marc recomana una corda a saltar per menys de 10 euros. Explica que és una cosa que li permet fer esport (càrdio) quan viatja, que la va acompanyar molto durant la pandèmia (podia saltar a casa sense molestar veïns), i que fins i tot ara usa per desestressar-se a casa fent quatre salts que li canvien el dia. A més, és portàtil, no pesa res i pot anar a qualsevol lloc. Marc l'ha agraïat sincerament perquè cada vegada que intenta cambiar les claus del clauer es destrueix les ungles.

Freaky Key Organizer: transformant la gestió de claus en un truc de màgia

Àlex recomana "Freaky" de la marca Exotac, que és un organitzador de claus per menys de 10 euros. La idea és simple però genialment simple: tens una anella gran amb diverses anelles petites que pots afegir. Cada anella petita agrupa un conjunt de claus (casa dels pares, casa teva, etc.). Quan necesites canviar de grup de claus, simplement fas un gest (descrit com "tic, tic, tic") i treu o poses l'anella que necesites, sense trucar-te les ungles com passa amb els adracs de claus tradicionals. És com "un truc de màgia" o els jocs d'anelles que feia un pallasso. Àlex es pregunta com ningú no havia inventat això abans. Recomana aquest producte especialment per a l'estiu quan viatges a cases d'Airbnb o locals diferents. Marc queda convençut i reconeix que la venda ha funcionat: la propera vegada que se trenqui les ungles amb una clau es penedirà de no haver comprat el Freaky.