El Francesc us allargarà la... vida

La desinformació, la censura i el gir inesperat de la Xina

Abans de presentar el convidat, els amfitrians reprenen un debat sobre llibertat d'expressió: sorprèn que sigui la Xina qui posi barreres legals als qui escampen fake news, exigint titulació acadèmica per parlar en públic de temes com la nutrició. Un dels dos hi veu un intrusisme laboral real —cobrar per fer de nutricionista sense ser-ho— però admet que regular-ho és "posar portes al camp".

Ho il·lustren amb el grup de l'eurodiputat Alvise Pérez, que grava l'Eurocambra buida durant les pauses per fer creure que els polítics no treballen. Un dels dos defensa educar en pensament crític en comptes de censurar; l'altre ho troba utòpic, i tots dos avisen que estirar el fil de "qui pot opinar" porta cap a "qui pot votar".

Un emprenedor de mena que va deixar la universitat per Factorial

Entra el Francesc Navarro, cofundador de Holo, presentat com un d'aquells emprenedors que costa mantenir dins d'una empresa, fins i tot una de no tan tradicional com Itnig o Factorial. Àlex el va conèixer fa uns tres anys, quan entrava a Itnig portant el fons Itnig Future One i la part d'M&A de Factorial; recorda que parlava tan ràpid i de conceptes tan densos que li va profetitzar que no duraria ni dos anys allà perquè aniria a fer coses més grans.

El Francesc va deixar la carrera a tercer i mig, ja amb el contracte de Factorial signat, perquè la universitat l'avorria. Reivindica que "queda més guai dir que ets drop-out que graduat d'ADE", tot i que a casa no li ho van comprar. Un dels amfitrians puntualitza que, en deu anys invertint, mai ha sentit cap inversor d'aquí valorar haver deixat la carrera: aquí pesa deixar Stanford, no la Pompeu. Per al Francesc, el valor de ser a prop de gent com el Jordi Romero o el Bernat Farrero és descobrir que els qui munten unicorns són persones normals.

Holo, una empresa d'experiència d'usuari disfressada de salut

La idea de Holo neix d'una qüestió personal: per part de pare, tota la família del Francesc ha tingut càncer als 50. Es va fer una prova genètica, va confirmar la prevalença i una oncòloga li va recomanar "jugar a vida" com si sabés que als 50 tindrà càncer, per agafar-lo a temps. En aquell procés va veure que l'experiència d'usuari de la sanitat preventiva no la pensa ningú.

La tesi que repeteix és que Holo "no és una empresa de salut, és una empresa d'experiència d'usuari": les analítiques les fa un laboratori (l'Echevarne) i un metge freelance redacta els plans, mentre Holo s'ocupa que mesurar-la sigui una experiència bonica. Gràcies a la IA, gent que no és metge s'hi pot dedicar, perquè abans aquests projectes només els impulsaven metges. El seu referent és Function Health, als Estats Units (de 0 a 150 milions d'ARR en dos anys); de producte, dona peces perquè cadascú es munti el seu dashboard i pagui des de 50 fins a 2.000 euros l'any.

Picar pedra per aixecar la ronda, d'Itnig a CalmStorm

Malgrat venir de Factorial i Itnig, la primera ronda no va ser un camí de roses: els trucaven fons tier 1 europeus, però una trucada no és un xec i se'ls va caure a l'últim minut; Itnig no hi va invertir i això va fer signaling negatiu. El gir va arribar amb un tiquet del Jorge Dobón i el Julio Rivas de Demium, que els van donar tres mesos per arribar a un MVP; amb l'MVP van aixecar capital de CalmStorm, el fons de salut més actiu d'Europa, fundat per Lucanus Polagnoli. La resta de la ronda la van obrir només a clients que volien entrar com a inversors —com l'Àlex—: si algú paga 400 euros per un MVP i deixa que tres paios que no són metges li treguin vials de sang, és el millor beta tester possible.

Full Body MRI i el revisor humà darrere la IA

El Francesc descriu la seva rutina anual de quantified self: vuit vials de sang, prova d'esforç amb gasos per al VO2 Max i un Dexascan, cadascun amb un proveïdor diferent. Sobre el Full Body MRI hi ha matís: és car (uns 1.000 euros) i només cal fer-lo un cop a la vida, o anualment si un familiar de primer grau ha tingut càncer d'un òrgan. Al Francesc no l'acaba de convèncer: la baixa resolució fa que qualsevol taca pugui acabar en operacions innecessàries, a diferència de proves deterministes com el VO2 Max.

De fet, el Francesc identifica un error de comunicació de moltes empreses: fer bandera que "tot ho fem amb IA" quan creix la fricció contra l'IA encalçada. La coletilla que recomana és afegir sempre que "hi ha un revisor humà": Holo ho fa tot amb IA, però el pla d'acció el revisa un metge perquè quedi clar que no és automàtic.

Per què a Espanya té sentit, el negoci de les asseguradores

El Francesc desmunta una mètrica vanity: la intervenció mèdica només explica un 11% de la teva salut; la genètica un 25%, els hàbits un 35% i on neixes un altre 25%. Un dels amfitrians planteja que als Estats Units invertir en un mateix té lògica d'estalvi, mentre que a Espanya la salut sembla gratis i no en coneixes el cost real.

El Francesc replica amb el que un dels dos celebra com el millor argument: confia zero que ho faci un polític, però molt que ho faci una asseguradora, perquè la salut preventiva per a la farma no és negoci però per a una asseguradora sí —si la gent es posa menys malalta, redueix costos i segueix pagant la pòlissa. El problema és que les asseguradores són boníssimes curant i pèssimes fent retenció i salut proactiva; necessiten outsiders de tech, perquè "el que ve després de posar-te malalt és ciència, però el que ve abans és tecnologia i gust".

Bryan Johnson, wearables i la medició com a símbol d'estatus

Sobre el moment cultural, els amfitrians porten el tema del Bryan Johnson i el seu Blueprint, un personatge ambivalent que ha democratitzat la longevitat però que al final "et ven oli d'oliva". El Francesc remarca que els qui construeixen aquest sector (Function, Superpower, el propi Johnson) no vénen de la medicina sinó del fintech; a Espanya l'equivalent més pròxim seria el Marcos Vázquez de Fitness Revolucionario.

Un fil que enganxa l'audiència tecnològica és el dels wearables. El Francesc creu que mesurar-se s'està convertint en un símbol d'estatus: la gent ja farda de biomarcadors i comparteix les apps de Function Health i Superpower. Marc aporta la cara fosca: portava Oura i WHOOP i va acabar traient-se l'Oura per l'ortosòmnia: l'estrès de saber que l'endemà tindràs un mal "score" de son et fa dormir pitjor, en un cicle viciós. Tots dos coincideixen que aquests dispositius, de l'Apple Watch cap avall, han creat el mercat: si algú ja porta un WHOOP, vendre-li salut preventiva és molt més fàcil.

Preguntes del Miquel, el kebab, el cheat day i l'alcohol social

El tram final es dedica a quatre preguntes enviades pel Miquel Caimari, que arrenquen amb la imatge de capítol generada amb IA on el convidat apareix dues vegades, fenomen que esperen que els expliqui un expert. A la pregunta de si saber de salut t'impedeix gaudir d'un kebab a les tres de la matinada, el Francesc reivindica el cheat day: ell, que no podria viure com el Bryan Johnson, defensa que un dia de trampa a la setmana no passa res.

En parlar d'alcohol, explica que ell no beu, cosa que li dona avantatge competitiu però, sospita, una vida social més pobra: la vida social pesa fins a un 30% en la longevitat. La broma de la calçotada deriva en un consell: qualsevol cosa que facis 24 hores abans d'una analítica (greixos, ibuprofèn) es nota molt, i per això Holo posa un checklist del dia abans que les revisions mèdiques de l'empresa mai no et donen.

Health as a service, l'Amazon de la salut

L'última pregunta, la seriosa, és què ha costat més de tirar endavant Holo. El Francesc es declara privilegiat: emprendre amb finançament des del dia 1 no té res a veure amb fer-ho sense, i amb dos socis "deu cops millors" que ell s'ho passa pipa. Reivindica que falta capital de venture a Espanya, sobretot per a projectes del món real i no només software —a ell l'apassiona muntar operativa física i tractar amb players legacy com l'Echevarne, que en un formulari els van haver de catalogar com si fossin un hospital.

De cara als propers mesos, Holo vol afegir serveis i baixar preu amb el volum: ressonàncies magnètiques i prevenció del càncer (citen el test Galleri, que prediu més de 45 tipus de càncer amb un 70% de fiabilitat), suplements personalitzats i detecció de quan superes un llindar d'entrenament perillós per al cor abans d'una marató. La visió que tanca l'episodi: que Holo sigui, com Revolut ho és per als diners, "l'Amazon de la salut".