Fet a l'ÍndIA

El cafè d'especialitat de baix de casa i la psicologia de la compra

L'episodi arrenca amb una digressió sobre models de negoci. Un dels amfitrions explica que ve d'ensenyar a Albert Rivera —fundador d'Intomedia, abans del Grup Intercom— un cafè d'especialitat que té al costat de casa, al carrer Teodor Llorente. D'aquí salta el debat: vendre "aigua tacada" a tres euros amb galetes de marge altíssim és un negoci insostenible o, justament, una oportunitat brillant per als costos operatius baixos? Com a inversor de Syra Coffee i veí de Bertos i Munts, defensa que aquestes botiguetes giren molt bé.

De regal, el cas 99 Cheesecake: el reclam és una porció a 99 cèntims, però un cop dins t'esperen els upsells —el de xocolata a 2,99, el de vainilla— i sempre acabes sortint amb un producte més car. La psicologia de la compra els fascina, i prometen un episodi dedicat als models de cafeteria.

El soap opera Musk-Trump i un episodi desfasat temporalment

Abans d'entrar en matèria, els avisen: l'episodi es grava la vigília de la baralla pública entre Elon Musk i Donald Trump, així que sortirà desfasat. Un amic ultraconnectat els va escrivint el drama —es tiren els plats pel cap després de ser ultraamics— i el clímax absurd és Kanye West fent de pacificador entre els dos i Musk insinuant que Trump apareix als Epstein Files. "Pic 2025", resumeixen. També deixen una píndola de trivia: el terme "soap opera" ve dels patrocinadors inicials d'aquelles radionovel·les, que eren marques de sabó.

Què era de debò Builder.ai: 700 enginyers a l'Índia

El tema central és la fallida de Builder.ai, la startup britànica amb valoració de més de mil milions que tenia Microsoft i el fons sobirà de Qatar entre els inversors. La premissa: poses un prompt i et torna un producte amb què treballar, com el v0 o Replit. La realitat destapada: darrere de la suposada intel·ligència artificial hi havia uns 700 programadors a l'Índia picant codi a mà. Bàsicament, l'equivalent humà del clúster de GPUs —els Hopper d'NVIDIA— que haurien d'haver fet la feina.

L'orgull enginyeril i la complicitat de l'equip tècnic

A Marc el que el indigna és doble: que uns inversors tan sofisticats no ho detectessin al minut zero, i que ningú de l'equip aixequés la mà. Rebutja narratives com l'obsolescència programada —no es creu que un director d'enginyeria accepti degradar el seu propi producte— i traça la línia de la culpa: la part de computació que executa les tasques (els developers indis) no en té cap, perquè possiblement ni sabien per a qui treballaven. El responsable és l'equip arquitecte, l'enginyeria de Builder.ai, que sabia perfectament que enviava la feina a l'Índia en comptes de construir el producte que prometia. Hi anticipa fins i tot l'objecció: que algú li dirà que es llegeixi l'Eichmann a Jerusalem de Hannah Arendt sobre com racionalitzem el nostre comportament segons l'entorn.

Fake it till you make it: on para de ser tàctica i comença el frau

L'altre amfitrió hi aporta la mirada d'emprenedor amb dues consideracions. La primera: el "fake it till you make it" és habitual a les startups —simules tenir més del que tens per comprar temps i passar de fase 0 a fase 1—. La fina línia és entre prometre una cosa de què estàs gairebé segur i mentir descaradament. Ell diu tenir estàndards exigents, però hi ha qui aposta amb un 0,2 % de probabilitat d'aconseguir-ho i cau en la mentalitat del jugador: ho torno a fer, sobreprometo més, i la bola de neu creix fins que col·lapsa. És el patró de WeWork, Theranos, FTX… i ara Builder.ai. La clau és que invertir en visió i promeses forma part del joc implícit del venture capital; el que no hi forma part és la malversació de fons i la tergiversació de mètriques.

Vuit mil milions de persones i la cançó de Kanye West

Davant la pregunta de "com permetem que passin aquestes coses", Àlex respon amb un argument estadístic: en un planeta de vuit mil milions de persones sempre trobaràs un subconjunt disposat a fer qualsevol cosa per diners, fama o desesperació. L'exemple brutal de l'actualitat: l'última cançó de Kanye West, titulada "Heil Hitler", per a la qual va demanar per Twitter trenta persones negres sense por de cantar-la. Si pots trobar això, trobar 300 enginyers a l'Índia que ni saben en quin esquema participen no sorprèn gens.

Inflar mètriques i el circle jerk de Y Combinator

El més escandalós reportat: Builder.ai declarava fins a 300 vegades més revenue del que tenia, i venia com superintel·ligència artificial el que eren algoritmes seqüencials que podrien haver-se fet vint anys enrere. Això connecta amb una crítica a Y Combinator: el circuit tancat de diners on les empreses es compren serveis entre elles. Si jo et faig una factura d'un milió i tu me'n fas una a mi, tots dos tenim un milió d'ARR. Trampes se n'han fet sempre; el problema de Builder.ai és que va fer totes les que ja s'havien fet abans, i per això els van enxampar de pressa.

La línia del frau: Theranos i Centra Tech

El matís clau que proposen: el "fake it till you make it" és acceptable sempre que no sigui la proposta de valor core del producte i que tothom —board, inversors, equip— en sigui conscient. Quan no, apareixen Theranos o Centra Tech (les targetes de crèdit de Bitcoin que fingien tota l'operativa). Sobre Elizabeth Holmes hi ha un breu vaivé: un d'ells primer suggereix que la seva voluntat era sincera, però es desdiu en recordar els centres on extreien una gota de sang i els analistes hi posaven el resultat que volien —frau pur—.

La línia temporal: del Wall Street Journal de 2019 a Replit

Un angle interessant és quant pots allargar una mentida. Builder.ai, abans Engineer.ai, ja va ser destapada pel Wall Street Journal el 2019 —molt abans de l'explosió del GPT del 2022—, quan ningú parlava d'IA i els buzzwords eren cripto, blockchain o el metavers. Que t'enxampin un cop és una cosa; que sis anys després t'enxampin amb la mateixa mentida, ja és culpa teva. Ho lliguen a com una tecnologia que va arribar massa aviat et deixa a contrapeu: igual que els EUA van trigar a adoptar el contactless perquè ja tenien un sistema prou bo, o que la Xina va saltar directament als codis QR per no tenir targetes. Builder.ai potser tenia muntada una estructura del 2019 que el 2022 va quedar superada pel v0 i Replit, i no van saber reaccionar.

La confessió de Yo Mando: soldar el comandament a dins de la caixa

El moment més personal: Marc confessa el seu propi "fake it till you make it" als 24 anys, sense saber que el concepte existia. A Yo Mando obrien portes de garatge amb el mòbil, però el mòbil i la porta no comparteixen protocols i desenvolupar l'electrònica per a cada model és caríssim i a llarg termini —i ell havia de facturar el dia 1—. La solució: demanava al client el comandament físic amb l'excusa de copiar-ne la freqüència, i el que feia en realitat era desmuntar-lo, soldar-lo a la placa i activar-lo per servidor. El client no en tenia ni idea, el comandament "mai tornava", i van viure així sis mesos o un any facturant milers d'euros. Quan van tenir el producte real, van substituir totes les plaques perquè no quedés rastre. La diferència amb una estafa, insisteix, és que ell sempre va tenir el pla de desfer-ho.

Magnitud, ego i jutjar-se per les circumstàncies

Marc pressiona: si Elizabeth Holmes hagués acabat trobant la gota de sang, Àlex la defensaria igual? Discrepen sobre si la magnitud de la inversió importa —Àlex creu que sí com a agreujant; Marc sosté que el crim és igual de greu aixequis deu euros o deu milions—. Reflexionen sobre com l'ego et fa creure la teva pròpia mentida i com és difícil baixar d'un vaixell que ha aixecat milers de milions. Tanquen amb una màxima: jutgem els altres per les seves accions i a nosaltres mateixos per les circumstàncies. I l'apliquen al cas Shakira i els futbolistes que desfalquen Hisenda: fins a quin punt és responsabilitat teva quan tens algú que et gestiona el patrimoni i et diu que tot és legal? El contractant n'és el responsable últim, encara que qui s'acabi menjant el marró sigui el despatx d'advocats.

Esclata la bombolla de la IA i ve l'hivern

El resum final és que Builder.ai és el primer fitxa de dòmino visible d'una bombolla de la IA que comença a petar. Distingeixen entre inflar mètriques des de dalt —fraudulent— i fer-ho des d'un punt intermedi de la cadena de comandament sense donar-ne visibilitat als de dalt, terreny de matisos. L'avís: l'únic que ha mantingut viu el mercat tecnològic és que les empreses d'IA aixecaven i es compraven entre elles; si una d'aquestes cau i arrossega les valoracions, pot venir un hivern molt llarg.