Episodi 124
Introducció al tecnofeudalisme
· 00h 44min
Benvinguts al tecnofeudalisme: una societat aparentment digital, dinàmica i moderna, on els grans gegants tecnològics s'han convertit en els nous senyors feudals.
- Yanis Varoufakis, és economista, activista, i polític Grec. També l'autor del llibre que dona nom a l'episodi i el protagonista de l'article que l'Àlex ha pogut llegir mentre el gravàvem.
- Ens venia molt de gust parlar del pin de Humane, però al final no ho hem fet. Per això et deixem un article i un vídeo perquè, quan tinguis una estona, gaudeixis en silenci veient com cremen dos-cents trenta milions de dòlars de capital de risc.
Introducció al tecnofeudalisme
L'episodi comença amb una introducció al concepte de tecnofeudalisme. Marc i Àlex usen aquest terme per descriure com les grans empreses tecnològiques (com Amazon, Google, Apple) controlen l'economia digital de manera similar a com els senyors feudals controlaven les terres durant l'Edat Mitjana. Els treballadors i petits negocis depenen d'aquestes plataformes per operar, sense tenir realment cap control sobre les regles que les governen. Els tecnofeus es basen en els algoritmes i les plataformes digitals en lloc de la terra.
Varoufakis i la perspectiva econòmica
Marc fa referència a Yanis Varoufakis, l'economista grec i antic ministre d'economia durant la crisi grega. Varoufakis va ser una figura que Marc respecta profundament per la seva formació econòmica sòlida i les seves opinions fortes i ben fonamentades sobre l'economia global. Va ser una mena de "far" en la foscor per a l'esquerra europea durant els moments més crítics de la crisi econòmica. La referència a Varoufakis suggereix que el concepte de tecnofeudalisme ve de perspectives econòmiques serioses.
Els xocs de la Unió Europea i les esquerdes
Marc comenta que Europa ha experimentat profundes esquerdes que han fracturat la unió. Aquests xocs han vingut de diverses direccions: crisi econòmica, migracions, tensions polítiques, i ara la guerra a Ucraïna. Marc observa que hi ha figures que han jugat un paper en aquesta fragmentació des de posicions euroescèptiques. Varoufakis va aparèixer com una figura que intentava orientar l'esquerra mentre tot es queia a trossos.
Reflexió sobre política i l'impacte en les amistats
Marc fa una observació profunda: últimament té molts pensaments polítics, especialment relacionats amb la guerra a Ucraïna i altres crisis mundials. Però normalment no és una persona que es caracteritzi per expressar opinions polítiques en públic. Li recorda una teoria pròpia que s'acaba d'inventar: "Per cada opinió política que cada persona expressa, crec que perds un amic." Per això prefereix mantenir-se neutral políticament —perquè li permet tenir amics de tots els corrents i no ser etiquetat.
La divisió i aïllament societaris
Des del 2015 aproximadament, Marc pensa que alguna cosa ha passat a la societat que ens ha desconnectat completament els uns dels altres. La política se n'ha anat a Twitter, i això ha estat fatal. Ha creat cambres d'eco on la gent només parla amb gent que pensa igual, i les coses més extremes de cada banda es difonen amplificades per l'algoritme.
La banalització de la Tercera Guerra Mundial
Una cosa que li fa molt mal a Marc és la facilitat amb la qual la gent utilitza el terme "Tercera Guerra Mundial" en converses casuals. Sent que ja no queda ningú de la generació que va lluitar a la Segona Guerra Mundial que pugui dir amb autoritat que la guerra és seriosa i dolent. La guerra implica patiment real de molta gent, no és un meme ni un acudit de bar.
La tiktoktizació del discurs polític
Marc utilitza el terme "tiktoktizació" per descriure com s'ha banalitzat el discurs polític i les crisis globals. El que era seriós, profund, i important ara es parla de manera superficial, com si fos un meme. Marc acaba amb una crida final: per respecte a tota la gent que va morir a la Segona Guerra Mundial perquè nosaltres tinguéssim avui una vida lliure, potser hauríem de deixar de banalitzar les idees de guerra, conflicte global, i crisi. Aquesta és una reflexió seriosa sobre com les xarxes socials han distorsionat la nostra capacitat de veure les coses greus amb la seriositat que mereixen.