Episodi 121
Aplicacions del Mesolític
· 00h 45min
Aplicacions embolcallades de maldat, cercadors vitaminats per intel·ligència artificial, o navegadors vestits amb aires de modernitat. Avui repassem les eines que duem al cinturó digital per afrontar la nostra monòtona i poc emocionant rutina.
- Arc és el nou navegador preferit de l'Àlex. No només el recomana sinó que està convençut que redefinirà la manera com ens movem a la xarxa.
- El Marc és més de Perplexity. Un híbrid entre xatbot i cercador que ja sabem com establir per cercar amb Safari i que curiosament, trobaràs preinstal·lat per defecte a l'utilitzar Arc.
- Sigui com sigui, si us plau, no feu ús de Chrome ni res que faci olor de Electron.
Polítiques d'actualització rígides i autoritàries
L'episodi comença amb Àlex qüestionant l'autoritat que tenen els desenvolupadors per forçar a instal·lar aplicacions en els seus dispositius. Àlex declara que no permet que cap sistema operatiu instal·li actualitzacions de forma automàtica, tot i que no es considera un control freak obsessionat amb això. Preferiex manual control sobre quan i com s'actualitzan les seves aplicacions. La raó és simple: no vol descobrir sorpreses com aplicacions que de sobte es tornen incompatibles, funcionalitats que desapareixen, o comportaments canviats perquè una actualització es va instal·lar sense avisar mentre usava el dispositiu per treballs importants. Marc comparteix una filosofia similar, especialment quan es tracta de macOS, on els canvis entre versions poden ser especialment disruptius per als desenvolvedors que utilitzen Xcode i altres eines especialitzades.
Les actualitzacions de macOS: una experiència dolorosa
Àlex explica com amb el mòbil el problema és menys sever perquè les actualizaciones són més freqüents i tends a terner menys «breaking changes», però amb macOS és diferent. Sap que la primera versió d'un sistema operatiu de Mac nou sempre sols ser complicada: sol tener incompatibilitats amb Xcode, errors desconeguts, i comportaments inesperats. Per això, Àlex sempre espera almenys sis mesos després del llançament d'una nova versió de macOS abans d'actualitzar, perquè vol que altres usuaris ja hagin descobert i reportat els bugs més importants. Deixa pasar entre tres i sis mesos fins que surt la versió 10.1 (o l'equivalent numèric), moment en el qual la major part dels problemes ja han sigut resolts.
La qualitat del software i la qualitat del sistema operatiu
Aquí és on les coses es poson més irònic: Àlex questiona amb quina «autoritat» un desarrollador li vol fer instal·lar una aplicació quan el seu estàndard de qualitat és tiner dos anys de retard en la versió del seu sistema operatiu. En altres paraules: per què hauria d'actualitzar a la última versió de l'aplicació si el propi macOS que usa Àlex és deliberadament una versió antiga? La inconsistència és flagrant, i Àlex ho planteja de forma ben sarcàstica.
La necessitat de control sobre els canvis personals
El tema central és la sobirania digital: els usuaris volen controlar els seus propis dispositius. Àlex argumenta que els developers ha de respectar que els usuaris siguin plenament conscients de quan fan canvis en els seus sistemes. No es tracta de ser paranoia o control freak; es tracta de ser responsable amb la pròpia informàtica personal. Si una actualització pot potencialment trencar algo, l'usuari ha de tenir l'opció de saber-ho i de triar quan ocorre.