Aplicacions del Mesolític

Per què deixar passar les actualitzacions del sistema operatiu

Setmana sense convidat dedicada a com cadascú gestiona el seu Mac. Un dels amfitrions exposa una política taxativa: no deixa que el sistema operatiu instal·li actualitzacions automàtiques, perquè no vol que una app es trenqui just quan la necessita; les va provant una a una, o fa un all-in i ho actualitza tot de cop. Hi afegeix un motiu de desenvolupador: la primera versió d'un macOS nou sol ser incompatible amb Xcode, així que espera sis mesos fins a la versió punt 1, quan ja està tot resolt.

Del salvatge que instal·lava betes a esperar el punt 1

L'altre amfitrió confessa que abans era dels salvatges que s'instal·laven fins i tot la beta —una cosa que ara veu tan aberrant com fer botellons de jove—. La conclusió compartida és la mateixa: instal·lar a la punt 1 i deixar que altres insensats es trenquin les coses primer. Apareix una teoria mig inventada però amb correlació real —que les actualitzacions d'emojis arriben a la punt 1, perquè són l'única cosa que mou la massa a actualitzar-se— i la queixa que ja ningú recorda l'ordre dels noms del Mac (High Sierra, Sonoma, Monterey), amb l'enyor del sistema alfabètic de llaminadures d'Android.

Mig podcast gratis amb el que ja porta el Mac

El macOS nou porta retocs de càmera força bons, i d'aquí surt una reflexió: molta gent inverteix molt en hardware —bona càmera, bon micro— per fer un podcast, quan el 50 % o més es pot resoldre amb software natiu i gratuït. Apple no és cap gran player dels podcasts, però amb QuickTime per gravar, GarageBand per editar i les millores de càmera del sistema, tens mig podcast fet de franc. Reconeixen que són molt rates: graven amb QuickTime mentre els puristes munten backups del backup amb Audio Hijack.

Massa aplicacions: el drama de reconfigurar un Mac nou

Un dels dos ve de passar per un canvi de Mac força dramàtic, i reinstal·lar-ho tot és una pallissa. La lliçó: tenir poques aplicacions —si en tens més de les que recordes de memòria, probablement en tens massa—. Es fa una captura de totes les apps per reconfigurar-les, encara amb coses pendents com Pastebot, TextExpander, Magnet i Todoist. Admet que moltes són redundants (Magnet i Pastebot probablement ja els cobreix Raycast) i, sobretot, que moltes no aporten cap valor pel fet d'estar instal·lades en comptes de viure en una pestanya del navegador, que és el que ja fan les apps d'Electron.

Dos corol·laris: el «prou bé» del sistema i la croada anti-Electron

L'altre amfitrió recull el guant amb el seu primer corol·lari: si una app del sistema ja fa la feina prou bé, no instal·lis res que faci el mateix (Apple Mail és un cunyàs, però per a qui envia pocs correus fa el fet). El segon corol·lari és una croada: no instal·lar mai un wrapper d'Electron, de les coses que més mal han fet a la humanitat després de la fructosa i el tabac. Bàsicament t'encasta un Chrome dins de cada aplicació i te'n fa carregar una instància cada cop que l'obres; són els vagos que no volen fer les coses bé, com Notion, Slack o Visual Studio Code (per això ell encara programa amb Sublime Text). Per detectar-ho: clic dret al Finder, Show Package Contents, i si dins de Frameworks hi veus Electron, sentència de mort; una altra pista és el pes, perquè no s'explica que Safari pesi 13,4 MB i Chrome 1,23 GB.

Arc: el millor navegador que han provat mai

La queixa del pes serveix d'assistència per al tema de l'altre: Arc. Després d'anys intentant deixar Chrome —del qual va ser un dels primers conversos— i de patir problemes de performance com a tab hoarder (el Diògenes de les pestanyes), havia provat sense èxit Safari (un dia i mig) i Brave (una setmana, amb incompatibilitats a CaixaEnginyers, Google Meet o ING). Arc, en canvi, l'ha enganxat: en hora i mitja va decidir que és el millor navegador que ha provat mai, amb el menú intern tipus Command-K (aquí Command-T) i les pestanyes a l'esquerra. Quan un producte encaixa amb la teva manera de pensar, des del primer moment sembla que l'hagis fet servir sempre.

Arc Search i el navegador que cerca per tu

El que de debò el va captivar va ser la idea que la propera revolució arribarà per a qui construeixi un sistema operatiu nou, no un navegador nou. La clau és que tu no trepitges les pàgines: el navegador cerca per tu. Amb Arc Search (ja a iOS), li dius què vols —una recepta de curri de llenties— i agrega la informació de diverses fonts en un resultat, sense visitar pàgines ni clicar anuncis per error. Han aixecat 50 milions d'alguns dels venture capitals més prominents, una de les rondes on el VC sí que té sentit. El paral·lelisme és Mosaic, el primer navegador de consum dels 90 que va democratitzar internet i va obrir el camí a Netscape i Internet Explorer.

L'escèptic, els defaults i el cas antimonopoli contra Apple

L'altre amfitrió fa de contrapunt. Deixa anar una predicció polèmica —que Arc i qualsevol eina amb menys de tres anys al mercat «d'aquí a tres anys no existirà», mentre que Safari, el fill tonto dels navegadors, és molt més resilient— i recorda que el difícil ja no és crear software sinó distribuir-lo contra aplicacions que vénen per defecte. El cas ChatGPT és l'excepció perquè feia una cosa que no podies fer enlloc més; lluitar contra Safari, del qual la majoria ni saben que existeix alternativa, és molt més dur. Aquí lliga amb el cas que el Departament de Justícia (el DOJ) acaba de presentar contra Apple —88 pàgines llegibles— per forçar que la gent pugui triar navegador, i amb una distinció clau: abans un monopoli controlava l'oferta (l'exemple de Campsa, la gasolina de l'Estat al preu que volgués el dictador); aquestes empreses, en canvi, no controlen l'oferta sinó la demanda, i no per imposició sinó per ser millors i pels efectes de xarxa. Treuen el cas Messenger —Microsoft no va veure que la conversa passaria al mòbil i va perdre l'incumbent que tothom creia etern—, i preveuen que igual passarà amb el navegador. Sobre la privacitat, fa deu anys l'única alternativa era DuckDuckGo (llavors un cagarro, avui un monstre); ara n'hi ha prou amb Arc o Brave, que tenen Chromium al darrere.

Les derivades: SEO, mitjans i pàgines que desapareixeran

Un d'ells veu un gradient de canvi en els propers 12 mesos més gran que tota la innovació dels últims 10 anys, on l'última gran novetat van ser les pestanyes. Va provar Arc Search amb «foc a terra»: el botó no és «buscar» sinó «busca per mi», i li va muntar una pàgina-resum amb l'origen del terme com a llar de foc i una secció de mitjans que esmentava el podcast amb enllaços a RSS.com i iTunes. En realitat no visites cap lloc: fa un fetch, ho reescriu per un ChatGPT i et presenta un one pager que sovint ja t'estalvia tots els clics. La derivada és un canvi d'indústria enorme: molt tràfic desapareixerà i el SEO se'n ressentirà. Hi surten els mercenaris del clickbait tipus diari Esport i els murs de cookies de Xataka, que et fan pagar per refusar el tracking. Als EUA ja es veu, amb acomiadaments a TechCrunch, i aquí arribarà en pocs mesos.

Perplexity, Poe i el problema de qui paga la festa

L'escèptic ho il·lustra amb Perplexity: un producte que li sembla espectacular però que no fa servir mai, perquè la seva memòria mental és fer Command-T i escriure a Google. Si no ets el cercador per defecte no et faria servir; i si ho fossis i tothom t'usés, t'arruïnaries, perquè cada cerca costa. D'aquí el dilema: o subscripció per triar models (Claude, Mistral), o el patró de les apps que fan servir l'API d'OpenAI dient «posa el teu token, paga tu la festa». La millor solució, per a un d'ells, l'ha trobat Poe, l'app del fundador de Quora, Adam D'Angelo: un marketplace d'IA on compres tokens per fer servir en moltes aplicacions, i que podria acabar comprant a quilos les apps d'IA insostenibles. La fa servir per buscar IA específiques que ChatGPT no et dóna per massa generalista, i cita Suno, comentada a l'episodi anterior, que genera cançons i podria substituir Spotify; preveu també substituts de Duolingo i ja n'hi ha de Grammarly.

Forçar-se l'hàbit i la predicció final: Apple compra Arc

L'escèptic recorda que fa un any es va forçar l'hàbit d'entrar cada dia a ChatGPT, tenint la pestanya sempre oberta i fent fins i tot coses que feia més ràpid a mà, només per construir l'hàbit. No es considera un early adopter (hi va entrar cap al gener de l'any passat, quan d'altres ja l'usaven des del novembre), però sí part de l'onada que arriba just abans de la gran massa. Tanquen amb una predicció, tot i que no en són amics: que Apple pot acabar comprant Arc.