Llarga vida a Excel

Un episodi sense guió, com un quadre de Pollock

Setmana sense convidat, i l'episodi arrenca sense rumb: «per on comencem? Això és com un quadre de Pollock», tirar pintura a la paret a veure què en surt. De passada deixen anar el tràiler d'un format futur de preguntes ràpides però trivials —de quina marca de sabates fas servir a què en penses del woodworking—, que queda apuntat per a més endavant.

Notion engoleix Cron i el rebateja Notion Calendar

El detonant és que el calendari Cron ha desaparegut de cop. Un dels amfitrions s'ha despertat amb l'auto-update fet i sense la icona al Dock del Mac ni l'add-on de la barra de menú que li posava l'enllaç directe per entrar als Meets i Zooms de la reunió següent. Notion va comprar Cron cap al 2022 i ara n'ha jubilat la marca: segons un tuit del fundador, només canvien el logo i el nom. La pregunta de sempre: quants productes se'n van a la merda després d'una adquisició? El contraexemple és Pocket, comprat per Mozilla, que no ha empitjorat però tampoc ha evolucionat —com Evernote, que va deixar de moure's i ha acabat a Bending Spoons, l'empresa italiana que compra coses en desús i que acaba de quedar-se Meetup. Cron, un any i mig després, no s'ha espatllat, però tampoc ha rebut cap update significatiu.

Fer-se gran, el logo lleig i el minimalisme de mòbil

Marc en fa una lectura personal: cada cop que passa una cosa així s'adona que es fa gran, perquè li fa mandra adoptar tecnologia nova. Ara fa servir «tecnologia de jubilat» —Apple Mail, Apple Calendar—, aquell fill tonto que funciona un cop de cada tres però que estima perquè ja té la icona al Dock. I deixa anar l'anècdota de l'episodi: va ser un early adopter tan primerenc de Notion que encara surt a la seva pàgina de Customer Stories, fitxat com a Product Manager d'Ironhack, al costat dels C-levels del CEO de Reddit, el de Vercel o el CPO d'Adobe. El que no ha canviat des del primer dia, i el treu de polleguera, és el logo: lleig i una mica pixelat, una broma de mal gust.

De pas surt el minimalisme de mòbil. Marc presumeix de no tenir cap icona a la primera pantalla —només les quatre obligatòries del peu— i busca cada app fent scroll, cosa que li costa uns 33 segons diaris que, acumulats, són «un o dos anys de vida». Àlex, en canvi, té les mateixes apps a la mateixa posició des de fa deu anys: si Maps no és al seu lloc, peta.

Tota app de productivitat acaba inflant-se fins a ser Microsoft Office

Entren al tema de fons: les apps de productivitat s'expandeixen fins a convertir-se en Office, com globus que acaben prenent la forma del seu contenidor. Dropbox ja fa de tot —fins i tot signa documents, perquè va comprar HelloSign— i Notion va pel mateix camí. La gràcia de Notion és que la seva unitat atòmica és una pàgina de Markdown que es pot convertir en base de dades, wiki o el que vulguis; comparteix família amb Craft, Coda o Obsidian. Àlex ho enmarca en la dinàmica de bundling i unbundling que tant repeteix el podcast: aquestes apps van néixer atacant un vertical de Microsoft Office i fent-lo deu cops millor (Airtable contra Access, Dropbox contra l'emmagatzematge de Microsoft). El problema és el Venture Capital, que Àlex descriu com un esquema de Ponzi: t'obliga a créixer més i més, i quan el teu TAM ja no dona prou retorn, no et queda més remei que fer multiproducte. Notion, que ha clavat la feina de matar les wikis, ara s'expandeix cap a la productivitat «maca» (Superhuman, Linear, Craft), i aquests productes s'acabaran comprant entre ells.

L'unbundling de l'Excel i la cel·la com a unitat atòmica

Del cèlebre gràfic de l'unbundling de Craigslist —on cada vertical (real estate cap a Airbnb, cotxes cap a Uber) va donar una billion dollar company més gran que el propi Craigslist— Àlex salta al mateix esquema aplicat a l'Excel. Els usos del full de càlcul han estat infinits, i d'allà s'han atomitzat companyies de project management, finances, vendes o calendaris: tot el mític SaaS és, al final, un cas concret d'Excel. La unitat atòmica de Notion serà la pàgina de Markdown, però la de l'Excel és la cel·la, on també pots fer-ho tot, fins i tot programar o, com al Japó, escriure-hi text. El comparen amb un pastor alemany: bo en tot, el millor en res.

Per què el SaaS de marges del 80% s'està acabant

Ve una idea que a un dels dos li va semblar de les més interessants en temps: les empreses de SaaS han gaudit de marges del 70-80%, fins i tot del 90%, quan un banc o una energètica es mou entre el 20% i el 30%. La raó no era que fossin més llestes, sinó que arbitraven l'escassetat d'enginyers capaços de fer aquells productes en un mercat nou; ara que la IA ho fa trivial, aquests marges s'han de retallar de cop. La segona pota és la tirania del SaaS: igual que als 90 el pay-per-view era cosa de rics, ara pagues a la vegada Netflix, Disney+ i YouTube Premium, i a final de mes tens 200 euros en subscripcions que valen menys que la llicència de 300 euros d'abans, que era teva per sempre i funcionava en local. Ho admeten amb un punt de «polla-vellisme», però sostenen que hi ha coses que no tenen sentit en recurrent (costa veure que Superhuman valgui 30 dòlars al mes per sempre) i reivindiquen el model one-off de Things o Magnet, que et fan tornar a pagar només quan surt una versió gran. El mateix patró es veu a les apps d'IA: viralitat brutal però lifetime value baixíssim, eines per provar-te roba o traduir vídeos que s'omplen de B2C que sobrecarrega els crèdits d'IA (i la factura d'Amazon) amb usuaris que no monetitzaran mai. Esperen fracassos estrepitosos —el pic d'IA que vaticinava el professor Scott Galloway—: creixement brutal els 30 dies posteriors al llançament i caiguda a zero, com la vella bombolla d'apps d'iPhone i l'eufòria de les .com.

once.com i el somni de pagar una vegada per sempre

L'aterratge concret és once.com, la iniciativa de DHH i Basecamp —que un dels amfitrions presenta com «aquest col·lega teu que t'agrada»—, que promet crear el seu Monday, Slack o QuickBooks per pagar un cop i tenir-ho per sempre. El matís és tècnic: si el teu producte tira d'una API caríssima com la d'OpenAI, el cost operatiu creix cada cop que l'usuari el fa servir, i és gairebé impossible posar-hi un one-off. L'excepció enginyosa que citen és el Rabbit, que en comptes de portar connexió pròpia com Tesla o els Kindle té un slot per a la teva SIM i et fa pagar les dades a la teva operadora. L'equivalent en IA seria posar-hi la teva pròpia key d'OpenAI i pagar un cop, però no és la tendència que es veu.

Excel guanya Notion d'aquí a deu anys: l'efecte Lindy

Àlex recupera una sentència de l'Amir de Doist, a qui va entrevistar: les apps de productivitat apareixen cada dos per tres i desapareixen al cap de set o vuit anys, perquè a escala enterprise hi ha una app impossible de desbancar —Excel—, i qualsevol empresa hauria d'aspirar a destronar Excel, no el player més gran del seu nínxol. Ho lliguen amb l'efecte Lindy: el temps que una cosa porta enquistada al teixit de la societat és proporcional al que li queda. Si haguessin d'apostar, d'aquí a deu anys hi haurà més gent fent servir Excel que Notion —i fins i tot més gent fent servir el fax. El primer convidat del Startup Grind de l'Àlex, Marc Vicente, deia que feia servir Excel per a tot, i que si pogués hi faria fins i tot les presentacions de PowerPoint.

La frugalitat de MarsBased i el veredicte final

Àlex ho aterra a la seva empresa: amb cultura de frugalitat, ha auditat el software essencial —que és més aviat poc— i pensa escriure una entrada de bloc del programari que han deixat de pagar el 2023, no per estalvi sinó per salubritat financera. Es va petar el CRM i ho fa amb Excel, va matar Basecamp i ho ha passat tot a Linear, i ara hi passarà també Craft (de 300 a 3.000 euros al mes). Sobre Notion Calendar, el veredicte: mentre sigui gratis el segueixen fent servir, però si el posessin de pagament el deixarien anar, perquè el calendari té bones alternatives (el «best alternative to no deal» dels manuals de negociació). El tancament és una crítica a la utopia que venen les startups de Venture Capital —i, de pas, a un YouTube cada cop més agressiu amb el Premium tot i tenir Google al darrere—: prometen un producte sense ads que mai pot funcionar sense ads. La conclusió, en clau de broma: «t'has de passar a l'imperi, tio. Llarga vida a l'Excel».