Episodi 44
La mètrica de l'originalitat — part I
· 00h 31min
El que havia de ser una conversa sobre la generació d'imatges amb intel·ligència artificial, acaba en un (llarg) debat sobre l'especialització humana, l'efímera societat en què vivim, i les feines del demà.
Si resulta que precisament avui vens de l'hort i no has sentit res sobre aquest tema, pots començar per aquí — ben segur esdevindrà el teu nou passatemps de la setmana.
Quan parlem de la volatilitat i aquesta societat líquida ens referim a com Internet crea cicles de valor i tendències de les quals avui tothom en parla, però demà ningú recorda.
No sabem si la generació d'imatges amb intel·ligència artificial ens deixarà sense feina, però en tal cas, sempre podem optar per reciclar-nos com a dissenyadors de miniatures per vídeos de xarxes socials.
La dicotomia del prompt engineer versus la creativitat
Marc explora la noció que una de les professions més demandades i ben pagades ara és la d'enginyeria de thumbnails de YouTube. Però més allà d'això, emergeix la figura del prompt engineer, algú que és especialista en redactar instruccions per a sistemes d'IA. Això suïcida una pregunta: és l'especialització en micronínxols (com dissenyar thumbnails o escriure prompts) la futura carrera estable? Marc suggereix que hi ha gent que es van buscar les castanyes al foc tractant de ser generalistes en blockchain, criptos i NFTs, fins que van trobar un nínxol viable.
La natura episòdica del valor: els avatars de Twitter
Àlex observa un comportament en la comunitat de màrqueting online: gent que fa dos dies tenia un avatar d'un mico brillant a Twitter, fa quatre tenia punts d'Ethereum, i fa vuit tenien alguna altra temàtica blockchain. Són generalistes crònics que es reciclen contínuament sense arribar a profunditat en res. Coneixen el bàsic de blockchain, machine learning, criptos, però no arribar prou lluny tècnicament ni en especificitat. Tot i això, eventualment alguns troben un nínxol on podem especialitzar-se seriosament.
La velocitat de la obsolescència: de mesos a setmanes
Marc expressa preocupació per la liquidesa i l'efemeritat de la societat contemporània. La cadència amb què les coses "exploten" ha canviat de mil·lennis (abans necessitaríem mil·lennis per que algú del passat flipés amb el present) a setmanes. Les coses es ponen trending, tothom en parla, i quatre dies després ningú s'en recorda perquè ja han passat a la següent cosa. Especialitzar-se és una bona idea, però cal vigilar on et especialitzes perquè potser no hi ha substància real en algunes d'aquestes tendències.
Casos d'èxit dins del caos: l'excepció dels NFTs que va funcionar
Àlex contrapunta amb l'exemple de gent que sí que va tenir èxit en NFTs. La seva teoria és que va ser una "correcció de mercat": massa gent incompetent va entrar massa ràpid sobre un terreny poc fèrtil (similar a la escena de Titanic on Leo DiCaprio no puja). Els que van tenir èxit en NFTs eren aquells que ja tenien experiència i van entrar de manera més reflexiva. Contrastant amb Bitcoin i Ethereum, que han madurado durant anys amb gent qualificada i visió clara de negoci, mentre que la majoria de criptos van ser "shitcoins" que van morir.
La consolidació de mercats: del patinet a Uber
Marc recorda la bubuja de patinets elèctrics a Barcelona el 2014-2016: van arribar més de 80 empreses en un mateix dia a la ciutat. Actualment gairebé no queda res. Passa el mateix amb scooters, cotxes de tipus Uber i Califice. Una explosió massiva, gent que entra sense preparació, fracàs generalitzat, i finalment consolidació amb pocs guanyadors. Marc creu que estem en l'obertura de la "generació automàtica de contingut per intel·ligència artificial", i si es regula bé, podria ser una eina de futur durador, no una moda passatgera.
La confiança en l'IA per al contingut generat automàticament
Marc va ser molt escèptic amb blockchain i criptomonedes, i manté aquesta postura. Però amb la IA generativa creu seriosament que hi ha valor real. Per qué? Perquè veu un escenari de comodificació: fotògrafs de boda, dissenyadors gràfics, bancs d'imatges, tots van tenir un valor relatiu. Quan surt la tecnologia que genera fotos perfectes per 30 euros instantàniament, és una revolució: 10x millor en preu, velocitat i execució. Elimina intermediaris completament.
L'acceleració del canvi educatiu: com ensenyes la desnaturalització del contingut
Marc va més enllà amb la preocupació educativa: com expliques a les noves generacions que navegaran contingut autèntic versus synthetic en temps real? L'educació bàsica que rebem (alfabetització, diccionaris, enciclopèdies) ens ensenyava com funcionaven les eines. Però actualment la societat canvia cada setmana i els xiquets nascuts dins d'aquesta realitat ja no veuen res estrany. Com eduques al respecte les criatures? Els temaris de les escoles no recullen res sobre això.
La limitació matemàtica de la IA versus el misteri de la creativitat
Aquí rau el nucli del optimisme d'Àlex. L'IA és millor a matemàtiques que els humans, però és paradoxalment més difícil d'entrenar en coses físiques (caminar) que en abstractes (matemàtiques). Un nen aprèn a caminar als dos anys, però no aprèn matemàtiques fins molt més tard o mai. Amb casos com AlphaGo, la IA millora perquè hi ha una mètrica clara per optimitzar: una puntuació de joc mesurable. Però amb imatges i creativitat, com definisc la mètrica d'originalitat o creativitat? No pots. Sempre necessites un humà que digui "aquest és bo, aquest no". Allà on no hi ha una mètrica sòlida, quantificable i numèrica per optimitzar, la IA té límits que potser mai no podrà superar completament.