No compreu el pa amb Bitcoin

Un tema d'actualitat portat a un punt més profund

Setmana sense convidat i tercer episodi seguit lligat a l'actualitat, després del WWDC i del dedicat a Apple, tot i que la idea era fer contingut atemporal. L'excusa és el criptodrama del moment —Ethereum ha caigut un 70 % des del seu màxim històric i els mercats van en vermell— i la pregunta de fons no és tant què passa avui sinó si tots aquests vehicles tenien valor de debò o si ens vam creure la narrativa que això sempre puja. La conversa promet quatre angles —si té valor o no, la proposta tecnològica del blockchain, el component moral d'incentivar la inversió i la destrucció de llocs de treball— i acaba teixint-los.

L'aritmètica del 90 %, que ningú no entén

El primer punt que volen desfer és un error de càlcul que es repeteix arreu. Moltes altcoins han perdut gairebé un 90 % del valor, i el que la gent no acaba d'entendre és que quan una cosa baixa un 90 % i després puja un 90 % no tornes al mateix lloc, ni de bon tros. El compounding funciona igual de cru cap avall: si un actiu baixa un 3 % i l'endemà recupera un 3 %, segueixes per sota. Aplicat als estalvis reals, perdre un 90 % en una inversió és una autèntica salvatjada, i hi ha gent que ho està patint de debò.

Web3 com una fugida cap endavant

La crítica a la promesa de la descentralització total és directa. Internet va néixer amb protocols oberts (SMTP, HTTP), es va centralitzar perquè concentrar-ho tot en un datacenter amb una base de dades comuna és molt més eficient, i el resultat és un grapat de gegants que controlen la xarxa. Web3 venia a revertir-ho —fins i tot proposant un Facebook descentralitzat—, però una base de dades repartida entre milers de nodes és una bestiesa que no funciona bé. La metàfora que ho resumeix: Web3 està bé i ens agrada, però li hem de trobar el lloc on té sentit; si vols anar a Xangai no surts de casa amb bicicleta, et compres un bitllet d'avió. Hi ha l'admissió, en primera persona de producte, que volien llançar professionalment una cosa Web3 i se'n van apartar perquè encara és massa difícil d'adoptar: el dia que la teva mare es creï un wallet de MetaMask i es compri NFTs a OpenSea sense pensar-hi, aleshores sí que t'ho creuràs.

El criptobro que va voler córrer massa

Web3, en aquesta lectura, va ser la fugida cap endavant dels criptobros que necessitaven fer la cosa accessible i van forçar una adopció inorgànica i artificial de tot el mercat de cripto i NFTs. Ho van obrir a tothom, ho van empaquetar com a col·leccionables i s'hi van cremar els dits per voler-ho fer córrer massa. La idea no era dolenta; l'execució i la pressa, sí.

Cartes de Magic, Funko Pops i el valor del col·leccionisme

Un dels dos explica per què va entrar a cripto malgrat l'escepticisme, amb una anècdota personal: de petit intercanviava cartes de Pokémon i de Magic al mercat de Sant Antoni, anava a tornejos i revenia lots comprats per internet, i hi havia fins i tot una revista de cotitzacions de cartes de Magic que funcionava com una borsa. La tesi: qualsevol cosa amb un mercat establert i molts players (un Rolex, sneakers de col·leccionista, Funko Pops) té un valor purament financer, encara que en dubtis del valor intrínsec. Va comprar Bitcoin la nit abans de la gran caiguda (de 18.000 a 2.000 dòlars), va diversificar amb deu o dotze criptos posant quantitats ridícules a cadascuna, i mai no ha llegit cap white paper. Cripto, per ell, no arriba ni al 5 % del seu portfoli.

El pèndol i el Bitcoin com a or digital

L'altre fil és el del pèndol que oscil·la d'un extrem a l'altre i acaba tornant on tocava. Bitcoin va començar com a valor refugi escàs —l'or digital—, després la gent va voler-lo com a moneda de canvi (per a la qual no està dissenyat), i el pèndol va arribar a l'extrem amb 70.000 monedes, Layer 2 i tota la fauna d'altcoins. La conclusió personal és que el pèndol tornarà cap a l'esquerra i Bitcoin acabarà sent aquest or digital, una commodity descorrelacionada de la borsa com l'or clàssic, sense pretendre comprar-hi bolígrafs Bic ni el pa —la frase que dona títol a l'episodi: "no serveix per comprar el pa", com li va dir un dels seus millors amics. Hi ha el matís que ara mateix els mercats borsaris i els de cripto estan extremadament correlacionats, cosa que li treu bona part de la màgia al relat del valor refugi.

Axie Infinity i els retorns que són un escam

El miratge financer es concreta en exemples. Axie Infinity i companyia donaven retorns anualitzats del 14, 15 % i fins i tot de tres dígits, i això —ho diuen sense embuts— no funciona així: és un escam. Ens vam deixar emportar buscant usos a una tecnologia que sovint és una solució a la recerca d'un problema, quan el 90 % dels problemes es resolen amb una base de dades. Si una cosa funciona, no la toquis.

Patinets a Barcelona: l'anatomia d'una bombolla

El paral·lelisme que ho il·lumina tot ve de l'actualitat de l'altre amfitrió: la sessió de Startup Grind del dia abans amb Pep Gómez, de Reby, que acabava de vendre la seva empresa de patinets per cent per cent papers. Ningú recorda la primera empresa de patinets, però sí el moment d'explosió en què a Barcelona n'hi havia una dotzena operant sense regulació —Lime, Spin, Scoot, Reby i companyia. Quan un mercat és massa fèrtil els inversors hi entren, apareixen players com bolets que inflen el valor del mercat, i quan aquest deixa de donar valor als usuaris es contrau, es regula (massa patinets ocupant la vorera) i les empreses no rendibles tanquen o es venen a preu de saldo. Des de l'experiència de treballar amb empreses del sector, Reby era de les poques rendibles del món i per això la van poder vendre per uns 100 milions d'euros, mentre la resta perden diners. On hi havia cinquanta empreses, ara n'hi queden tres i en quedarà una. El mercat cripto ha seguit exactament el mateix patró amb les ICOs.

No tot ha de ser un vehicle d'inversió (però quasi tot hi pot acabar)

Discrepància interessant entre tots dos. Un sosté que es va confondre la utilitat d'un token amb un vehicle d'inversió: una tassa és útil per beure cafè i no per això cal muntar-hi un mercat especulatiu. L'altre matisa que quasi tot pot acabar sent un vehicle financer si es donen les condicions —l'exemple són les videoconsoles d'última generació, tan escasses per la crisi de xips que la gent les especula. El que és clarament incorrecte és incentivar a invertir gent sense formació ni butxaca per fer-ho.

Cripto, apostes esportives i mercats predatoris

L'angle moral és el més contundent. Les plataformes que fomenten el trading de cripto es comparen amb les cases d'apostes esportives: negocis predatoris que empenyen un consum desproporcionat justament a les classes que no s'ho poden permetre. Igual que no veuràs una casa d'apostes a Pedralbes o Sarrià però sí a la Mina o Sant Adrià, les demografies dels usuaris de cripto no es corresponen amb gent que hauria de tenir diners. Es comenta una proposta (atribuïda dubtosament a Podemos) de prohibir les criptomonedes o les seves plataformes; la postura aquí és que prohibir-les del tot és com prohibir les cartes de Magic perquè algú hi especula, però que sí que cal regular-ho molt més i restringir la publicitat enganyosa de Coinbase, Kraken i sobretot eToro. Posar 500 euros a la lleugera en aquestes plataformes és gambling al 200 %.

Flash Boys, els robots i per què mai guanyaràs el mercat

El tancament són dues recomanacions de llibres i una moralina compartida. Quan compres unes monedes de Solana et penses que ets molt llest, però al davant tens fons d'inversió i robots que t'escombren del mercat; en un order book, la teva pèrdua sempre és el guany d'un altre que té més pulmó, recursos i temps. Un recomana Michael Lewis —autor de The Big Short, sobre la crisi del 2008 (la pel·lícula amb Christian Bale)— i en concret Flash Boys, on s'explica com van foradar els Estats Units de punta a punta amb 4.000 quilòmetres de fibra òptica en línia recta entre la borsa de Nova York i el mercat de futurs de Chicago, per veure les ordres mil·lèsimes de segon abans i guanyar el mercat. L'altre recomana A Random Walk Down Wall Street, mil i escaig pàgines que es resumeixen en 80: un grup de simis llançant dards encerta més que tots els day traders del món; compra quatre coses que funcionin, mantingues-les a llarg termini i no facis trading, perquè és un joc de suma zero i l'única manera de guanyar el mercat és assumir que, amb els anys, els mercats creixen.