Unicorns de rebaixes

Una intro de preguntes malvades per trencar el gel

Setmana sense convidat, així que arrenquen amb la pregunta que es passen com un testimoni: quina és l'última cosa que has après i que no t'ha servit absolutament per res. Cap dels dos en troba una de prou recent —les inútils de debò són de la uni (llenguatges com l'assemblador), però aquelles ja han prescrit «com els fraus fiscals». La cosa deriva cap a altres preguntes incòmodes: si fossis en una presó del Tercer Món i tinguessis una sola trucada per sortir-ne, a qui trucaries —la persona de més «agència» de la teva vida—, i el joc de «decisiones jodides» d'escollir entre dos escenaris terribles. Tanquen recordant, «com bons youtubers», que la setmana vinent tenen un directe i que el canal de comunicació oficial és el Patreon (amb versió gratuïta per rebre els avisos).

El tema: què aporta un business angel més enllà dels diners

L'episodi el proposa en Marc, que des de la banda operativa sempre ha tingut el cuquet de saber si allò que els inversors «van més enllà dels diners i t'ajuden» és real o una faula d'unicorns i fades. La seva tesi de partida: aquesta ajuda té molta més agència com més petit i menys sofisticat és l'inversor, perquè és més fàcil trucar a l'Àlex que arribar a tota una xarxa de fons. En preparació, l'Àlex li havia passat un article seu sobre classificar els teus inversors —amb la idea, que a en Marc li fa gràcia, que el document no es converteixi en «un cementiri de Notion».

Les dues propostes de valor de l'Àlex

L'Àlex explica que com a inversor té dues facetes. La primera, que és una persona tècnica: pot fer de CTO a demanda o d'advisor tècnic per a empreses que encara busquen cofundador tecnològic o que tiren amb un freelance i volen supervisió —mirar arquitectures, decidir si entrar per mòbil o per web, auditar decisions. És un perfil rar, perquè els business angels solen venir de negoci o de banca; calcula que per cada 15 o 20 CEOs que inverteixen, només hi ha un CTO. La segona proposta és la seva agenda: com una de les figures cèntriques de l'ecosistema de Barcelona —pels anys a Startup Grind, pels podcasts, pel business development— té accés a molta gent amb qui sovint acaba coinvertint.

Tiquets petits que arrosseguen altres inversors

Els seus tiquets són com a màxim de 10.000 euros, sovint per sota del mínim que demanen les empreses. La jugada és dir «obre'm un tiquet i jo porto altra gent»: amplia la seva capacitat, es posiciona, entra on quedaria fora i fa un favor a inversors que confien en ell però no tenen temps de buscar deal flow. Recorda el cas de Rimbo, una empresa de travel que va acabar tancant amb la pandèmia: ell hi va posar 5.000 euros, va arribar a 80.000-90.000 entre amics directes i, a sobre, els va obrir la porta a un venture capital que va posar gairebé mig milió —en una ronda d'un milió i mig, va acabar fent-ne més d'un terç.

Casos concrets d'ajuda tècnica

Un cop inverteix, dona accés al seu WhatsApp —i confessa que prioritza les invertides fins i tot per damunt dels clients de MarsBased, amb qui manté una comunicació més formal. Les coses concretes que ha fet: trobar CTOs i fer-los entrevistes, localitzar altres empreses de desenvolupament o auditar-ne la feina (perquè ell, llevat d'excepcions, no vol treballar per a les seves participades), auditar seguretat i APIs per a empreses que volien fer el salt a vendre enterprise, i resoldre conflictes entre un CTO sortint, l'equip tècnic i el CEO. A en Marc li sobta que faci por invertir en empreses tan early que no tenen clares coses bàsiques; l'Àlex hi veu el contrari, perquè és on hi ha més dèficit de coneixement que ell pot omplir.

Per què no inverteix mai en primeres empreses

La seva tesi d'inversió és clara: res de primeres empreses. Prefereix posicionar-se com algú que va sobre segur i perdre's algun outlier, perquè en una segona, tercera o quarta empresa el fundador «ja s'ha apagat les hòsties» i ho farà molt millor. Posa l'exemple de The Hotels Network, una traveltech de Barcelona acabada de vendre per una porrada: en coneix els fundadors de tres o quatre empreses enrere —abans havien tingut Noc, d'intercanvi de cases, i una agència de viatges digital que tampoc va anar bé. Un bon senyal és el «signalling»: que els inversors de la primera empresa tornin a entrar a la segona. Hi afegeix una reflexió personal: ha après que no és una mostra representativa de la societat, i per això les idees que a ell li semblen genials solen ser de nínxol i mals negocis —tot i que té un imant per detectar-les.

Navegar cap tables: Inviertis, Berto's i la confiança per validació

El que més li agrada és obrir la cap table d'una empresa. De vegades no coneix ningú i pot voler dir dues coses: que són «friends, family and fools», o que és gent molt del sector, una validació potent. Li va passar amb Inviertis (real estate, fundada per la Rebeca), on no coneixia ningú però hi havia immobiliàries i grans tenidors invertint. Altres cops obre la taula i és tot gent que ell mateix ha entrevistat a Startup Grind —«què hi faig jo enmig de tot això?»—, com a Ilex o a Berto's, «una empresa de milaneses» amb inversors top. Avisa, però, del Fear of Missing Out i de la inèrcia: admet haver invertit en les tres empreses del Nacho González Barros —MailTrack, Hireflix i BankTrack— gairebé per arrossegament, conscient que això és «passar-se de frenada».

El cas hello.app i el fum del LinkedIn

L'Àlex treu l'escàndol de la setmana: el xaval de hello.app, que amb un PowerPoint i molta làbia va aixecar pasta prometent glòries —es diu que es va gastar 400.000 euros només en el domini— i ha acabat sent un frau, sense donar senyals de vida des de fa mesos. Per a ell és el símptoma d'una cosa més gran: hi ha empreses on l'estratègia no és construir un negoci sinó construir una persona, fundadors que passen més temps a LinkedIn, al Web Summit i al «su puta madre Summit» que treballant, i que un dia acaben en concurs de creditors sense haver fet res. Per això fuig dels «concursos de bellesa» —pitching competitions, acceleradores—; cita amb afecte SeedRocket, Itnig i la Fundació Inlea, que dediquen gran part del programa a preparar el demo day, amb massa èmfasi en l'espectacle. De jurat ha vist guanyar presentacions impecables d'empreses que eren un xurro.

El business angel s'utilitza poc (i les preguntes de merda)

El nus de l'article «Know Your Angels» (KYA): el valor d'un business angel fa un pic a la primera ronda i després cau quasi a zero, i només dues o tres persones —les del board o els advisors— mantenen conversa activa. Li sembla absurd no aprofitar gent que ha posat pasta i amb poc temps pot aportar molt valor en trucades estratègiques; té empreses en procés de M&A que el truquen i que, tenint 35 o 50 persones a la cap table, només n'han parlat amb ell. Recorda que «preguntes de merda generen respostes de merda», com els prompts a la intel·ligència artificial: una petició genèrica de «busquem talent» no la pot resoldre, però un «estem avaluant alternatives a Stripe per a transaccions al sud-est asiàtic» li permet dir de seguida «tira de Mangopay». En Marc hi veu el paral·lel del consell massa abstracte —respondre amb la rutina del matí (llevar-se a les 5, meditar, ioga) quan el que cal és una solució tàctica i concreta.

Quan baixar del coet i la pregunta de l'unicorn

L'Àlex reconeix els seus límits: aporta molt en pre-seed i seed, però un cop l'empresa escala el seu valor es dilueix i prefereix sortir si pot. Amb MarsBased tot just ha arribat a 30 persones, així que no pot aconsellar algú que aixeca una sèrie A i passa de cop a 50 o 100; ho il·lustra amb Bebi, on va invertir fa anys i que va arribar a aixecar 45 milions —al fundador, en Teo, bon amic seu, li pot parlar de tecnologia però no fer-li advising d'aquella escala. Diu que el món del business angel està polaritzat entre qui no gosa donar cap consell per síndrome de l'impostor i qui es pensa que ho sap tot. Sobre sortir, mai no ho ha demanat: ha acceptat un parell d'ofertes de neteja de cap table i n'ha rebutjat un parell. Quan en Marc li pregunta si es queda al coet o se'n va com la Katy Perry, i si té al cap el nou unicorn català, l'Àlex passa: no l'interessa, perquè molts unicorns acaben sent «unicadàvers», igual que els Forbes 30 under 30 tenen una correlació sospitosa amb acabar cometent frau —FTX, Binance—. Tanca avisant que ja ha vist de prop dues empreses que, per voler tocar l'etiqueta d'unicorn, s'hi van pillar els dits.