Torna a l'oficina per Nadal

Un episodi amb pressa i el valor dels esmorzars de forquilla

L'episodi arrenca a contrarellotge: s'ha allargat l'esmorzar de forquilla i avui toca anar al gra. Tot i així, reivindiquen aquestes trobades de comunitat, que els fascinen perquè la gent no només els dedica una hora a la setmana escoltant-los, sinó que a sobre hi apareix en persona. El Roger, convidat recent, hi havia portat preguntes preparades —cosa que confirma que l'espontaneïtat del programa sovint va «megapreparada».

L'Àlex explica per què valora tant aquestes converses: són l'antítesi de les reunions transaccionals que omplen el seu dia (algú que el pitcheja per invertir-hi, o ell venent els serveis de MarsBased). En canvi, els esmorzars el connecten «al fang», amb gent que aixeca projectes interessants —cita un director d'enginyeria de Factorial, qui va portar el màrqueting de CaixaBank, o un tal Carlos amb Going— i que, amb les barreres baixades, expliquen el dia a dia real d'emprendre que no surt a les seves webs. A més, li serveixen per entrenar el múscul de parlar de negocis en català, cosa que després els dona més soltura al podcast (paraula que l'altre li retreu, mig en broma, com un castellanisme).

Parlem obre botiga i oficines el 8 d'octubre

Recordatori del patrocinador, perquè «al final surt d'aquí». Parlem obre la seva botiga i les noves oficines el 8 d'octubre i hi convida la gent, amb canapès. Com que el dia 8 cau en dimarts, ja queda fixat com a pròxim esmorzar de forquilla.

De Google a Perplexity, i l'Àlex del 2005 baixant imatges píxel a píxel

Primera tangent d'actualitat. L'Àlex ha tret Google com a cercador per defecte dels seus dispositius i l'ha substituït per Perplexity: millor contingut i menys interferència de resultats patrocinats, però molt lent. Per a una cerca ràpida —el resultat del Barça d'ahir— encara va a Twitter, que li dona la immediatesa; reserva Perplexity per a problemes més complexos, com temes de codi (se li han acabat els crèdits de Cursor) o per resoldre passos de videojocs. La seva por: el dia que tanqui Twitter, perdre aquest accés instantani a la informació.

La broma del bloc: l'altre proposa portar «l'Àlex de fa quinze anys» perquè li expliquin que ara cal esperar un segon i mig la resposta de Perplexity. L'Àlex replica que el seu jo del 2005, que havia patit baixar-se imatges per línies, píxel a píxel, ho trobaria velocíssim.

Social AI, una xarxa social on ets l'únic humà

Dins de la secció de «takes calents» apareix Social AI, una app que defineixen com un Twitter on tu ets l'únic protagonista i tota la resta són bots. Tuiteges i configures el teu nivell d'engagement i el tipus d'audiència: la teva pròpia cambra d'eco a mida, una conseqüència lògica de recrear un món sencer amb intel·ligència artificial. Tot i trobar el concepte brillant —una solució per a qui es queixa de no tenir interaccions o de trobar-hi massa haters—, coincideixen que mai s'hi farien un compte. Citen el creador de Meetup, que advertia que no s'hauria de dir «social» a una cosa profundament antisocial.

Amazon tanca la porta al remot i el remot com a trampa de les Big Tech

El tema central: Amazon fa tornar tots els empleats a l'oficina, amb data límit el gener. L'Àlex hi va dedicar un comentari a Twitter que va acumular cinquanta o seixanta retuits, una cosa que feia temps que no li passava. La seva tesi, que repeteix des de fa temps: el treball remot va ser una trampa de les Big Tech i del sector tecnològic per poder fitxar en un mercat sobresaturat i alcista, on tothom aixecava capital i la competència pel talent era ferotge.

Els qui van forçar a obrir la llauna van ser els desenvolupadors i desenvolupadores, que podien fer la feina des de casa: «o em dones remot o no vinc». Les consultores i les grans tecnològiques es quedaven sense fitxar, mentre empreses all-remote de fa anys (esmenten Sketch) s'enduien el talent. Tothom es va sumar a la festa per desesperació, no per convicció: aquesta és la crítica. I aquí és on van enganyar molta gent, perquè molts van fitxar confiant en el remot per repatriar-se al seu poble o país, i ara els obliguen a tornar o a perdre la feina. Al mateix esmorzar, en Carles havia explicat el cas d'una amiga fitxada per Amazon que s'havia traslladat per l'embaràs i ara la forcen a tornar.

Una estratègia encoberta d'acomiadaments

Per un dels dos, la maniobra és una estratègia encoberta d'acomiadaments massius: ja no cal fitxar, així que es tanca la porta al remot i qui no s'adapti acabarà marxant pel seu propi peu. Tesla ja ho va fer al seu moment. És una notícia amb moltes capes: si tenies el remot per contracte, fins a quin punt és legal treure'l, quina compensació pertoca, com afecta cada país o la gent que el necessita per condicions mèdiques.

L'advocat del diable i els riscos calculats d'Amazon

Marc decideix fer d'advocat del diable. Si la responsabilitat fiduciària d'una empresa és maximitzar el retorn per als accionistes, ¿de debò una companyia tan sofisticada com Amazon no ha calculat que una decisió així pot ser negativa per als comptes? No ho farien si no pensessin que té un impacte positiu en la feina que produeixen.

L'Àlex ho concedeix a mitges. Sí, a curt termini probablement pujarà a borsa: reducció de costos, correcció de plantilla, accionistes contents. Però tota acció té derivades. A nivell de marca, com a ocupador perd punts i pot costar-li reclutar el millor talent; pot fer marxar directius reputats —el cap d'IA, per exemple— en desacord amb la mesura. Conclusió compartida: profitós a curt termini, problemàtic a llarg, perquè els efectes reals es veuen a anys vista.

El mercat tecnològic s'asseca, 130.000 acomiadats el 2024

Un factor de context que ho facilita: el mercat per a empleats tecnològics s'està assecant. Citant layoffs.fyi, més de 130.000 persones han perdut la feina en tecnològiques durant el 2024, i a saber quantes més sense reportar. A Amazon, haver estat dels últims a moure's l'ha beneficiat. Però matisen que això no va d'acomiadaments —l'onada va començar l'estiu del 2022— sinó del canvi de paradigma de tancar la porta al remot.

De Marissa Mayer a Yahoo fins a la reversió d'un dret social

La pionera del retorn a l'oficina va ser Yahoo, amb «la nostra amiga» Marissa Mayer, tot i que abans que el remot fos generalitzat. Quan Tesla i altres van començar amb el return to office, una empresa sola no feia soroll; després van ser cada cop més, hi van tornar les corporate i les consultores, i s'ha revertit molt bruscament una conquesta que era un dret social i familiar. L'Àlex ho compara —admetent que potser exagera— amb revertir la jornada de vuit hores: el remot havia millorat la qualitat de vida, la conciliació i la repoblació de zones rurals. I, sobretot, és un efecte de xarxa: com més gent hi treballa, més eines i infraestructura es creen; revertir-ho fa trontollar tot aquest ecosistema, justament ara que la tecnologia permetria com mai facilitar el remot a més gent.

La trampa contractual d'un privilegi revocat

Un punt clau és l'angle legal. El més probable és que la majoria d'aquesta gent no tingués el remot per contracte, sinó com un benefici de l'oferta o de la web. Per això la jugada funciona: no és retallar el sou —que, si és per contracte, no es pot baixar—, sinó revocar un privilegi, com qui treu la fruita gratis de l'oficina. A MarsBased, en canvi, el remot és contractual: com que no tenen oficina, treure'l obligaria a indemnitzar el treballador. Aquí hi ha la trampa.

La logística impossible de tornar una plantilla global a l'oficina

Com a exercici mental, plantegen la complexitat logística de tornar tothom a l'oficina. MarsBased són vint persones —«un error d'arrodoniment d'Amazon»— i, tot i així, si obrissin oficina a Barcelona la majoria no podria treballar-hi, perquè no hi viuen. Imaginar una companyia global fent el mateix és una maniobra d'una complexitat brutal: en un món sense barreres, la gent ha agafat feines vivint a Girona, Perpinyà o Osca, i recol·locar-los a tots en un centre de treball és gairebé inviable.

El remot com a progrés contra el feudalisme del lloc de naixement

Marc hi posa la lectura de fons. Abans la gent deixava família i poble per anar a la gran ciutat, l'única manera de mantenir-se: una mena de feudalisme encobert. El remot és un mecanisme de progrés que permet agafar una feina que no estigui en un radi de vint quilòmetres. Revocar-lo, per l'Àlex, és tornar a lligar amb cadena la gent al seu lloc de naixement i, sobretot, als salaris locals. Amb el remot, algú d'un poble —de Nigèria, o de Ripoll— pot aconseguir feina a GitLab o Spotify i cobrar segons el país d'origen de l'empresa, disparant el seu patrimoni: una redistribució de capital que troben força interessant. Deixen el debat obert i tanquen amb pressa, perquè un d'ells té una reunió.