De picar pedra a picar codi

Dues setmanes sense gravar i una ratxa de cent episodis en joc

Tornen al micròfon després de dues setmanes en sec: havien cremat tots els episodis de reserva i, si no gravaven aquell dia, trencaven la ratxa de més de cent episodis seguits sense fallar. La culpable, segons expliquen entre bromes, és Parlem —i de retruc Vodafone—: un canvi de pis va deixar un dels dos una setmana sense internet ni cobertura, un problema seriós per a qui treballa des de casa. Tot i la separació forçada, hi veuen un avantatge: tenir episodis enllaunats creava un «forat de cuc» en la producció, perquè comentaven notícies que quan sortien ja havien fet deu giragonses (l'OpenAI Gate, el cas Silicon Valley Bank). La conclusió és reservar-se algun slot per gravar d'urgència un dilluns a la tarda o un dimarts si esclata l'actualitat, en comptes d'esperar la setmana següent.

L'Spotify Wrapped, Jordi Wild i l'estrena a YouTube

L'audiència els envia captures de l'Spotify Wrapped amb Foc a Terra al número 1 dels seus pòdcasts —algun el situa per sobre de Jordi Wild, cosa que celebren amb sornegueria. D'aquí surt un retrat de l'influencer: bona feina de producció, selecció i curació, però amb un entrevistador que «cunyadeja» molt i fa preguntes de nivell bàsic a convidats d'altíssim nivell —el seu «Joe Rogan espanyol», amb onze milions de subscriptors i visions de la vida que no comparteixen. La nota domèstica: des de fa dues setmanes el pòdcast també és a YouTube, amb 217 subscriptors i més de 1.500 escoltes, encara molt per sota del seu múscul a les plataformes de podcasting pur.

El mite que Rails no escala (i que Ruby està mort)

El tema central l'obre Àlex amb prudència, perquè sap que entre l'audiència hi ha molts programadors i que ell fa anys que va deixar de tocar codi. El primer mite que vol desbancar és el de «Rails no escala» o «Ruby està mort». La realitat de MarsBased és la contrària: la majoria d'interaccions amb clients potencials aquest any han estat projectes de Ruby on Rails. La causa, com confirma una entrevista al CEO de Cloud 66, és que la gran onada d'acomiadaments ha enviat gent a muntar empreses noves amb el llenguatge que ja dominaven. La llista d'exemples és aclaparadora: Kantox (venuda per gairebé 100 milions), Cabify, Spotahome, Factorial —que va arrencar amb Elixir i va recular a Ruby—, i a fora GitHub, Spotify, Stripe, Discord, Airbnb, Twitch, Shopify i pràcticament totes les plataformes de cripto com Kraken o Coinbase.

D'on ve la fama de la balena: el cas Twitter

L'origen del mite és concret: Twitter es va construir amb Ruby on Rails, va topar amb problemes d'escalabilitat —la mítica Fail Whale— i va contractar Pivotal Labs per reescriure parts del sistema amb Scala. Anys després van admetre que el problema no era Rails sinó com estava muntada la infraestructura de bases de dades, però la mala reputació ja s'havia enganxat. La moralitat que en treuen val per a tot l'episodi: refutar una teoria popular sempre tindrà menys efecte que el primer titular, com passa amb la fama de PHP com a llenguatge «quick and dirty».

Del bootcamp ràpid a la fi del conte de fades

Marc enllaça la conversa amb la festa dels deu anys d'Ironhack, a Madrid, on va anar a viure des de la sobrietat l'ambient decadent de la matinada —un experiment social que recomana. L'insight que en porta: allò de fer un bootcamp i trobar feina en dos mesos s'ha acabat. Entre 2015 i 2017 qualsevol cosa que «olorava a codi» entrava amb sous de 30-32.000 euros; era una bombolla que havia d'explotar. Ara hi ha una asimetria creixent entre empreses que volen fitxar i candidats disponibles, i l'horitzó tècnic es mou cada cop més endavant: com la Reina Roja d'Alícia, cal córrer molt per quedar-te al mateix lloc.

Els tres llenguatges recomanats per començar avui

Amb tot, Àlex és optimista i recomana tres apostes per a qui vulgui arrencar. Ruby, per la renaixença descrita. JavaScript per al frontend, amb una sorpresa de l'any: la nova versió d'Angular, que importa moltes idees de React, corregeix el seu defecte de ser «el Java de JavaScript» (boilerplate, pesat, massa corporate) i permet que un programador de React s'hi passi sense gairebé transició. I Python, en plena amplificació: tota la gent que el va aprendre per a machine learning i data science s'està reconvertint al web amb Django o FastAPI, i com que el llenguatge és proper a Ruby, un bon rubista es torna productiu en un parell de setmanes.

Cal que tothom sàpiga programar? L'analogia del gimnàs

A la pregunta de si tothom hauria de saber programar, Àlex respon amb una analogia d'idiomes: no cal, però com més eines tinguis, més portes —i més relacions— s'obren. Per a un dissenyador, saber HTML, CSS i JavaScript evita dissenyar coses impossibles d'implementar; per a un project manager o engineering lead, ajuda a estimar i a entendre les decisions del codi. Marc hi posa el contrapunt polèmic: la programació pot ser un pretext per a la inacció, «com el gimnàs de l'adolescència», on el cos es convertia en excusa per no atrevir-se a lligar. Ha vist negocis amb un producte excel·lent que no tenen collons de sortir a vendre'l, amagant-se rere una funcionalitat nova rere l'altra. La síntesi compartida: vendes, storytelling i marca personal són skills tan valuoses com el codi, i sovint més infravalorades.

El One-Person Framework: per què va néixer Rails

Les oportunitats apareixen tant a la cresta de l'onada com a les profunditats del codi legacy que ningú vol tocar (banca, consultoria). I sovint neixen de portar la contrària: Ruby on Rails va sorgir de la croada personal de DHH contra l'immobilisme de Java —un llenguatge estàtic, supertipat, compilat, farragós, on muntar l'entorn podia trigar una setmana entre Hibernate, Spring, Struts i Eclipse. La gràcia de Rails va ser el «One-Person Framework»: una sola persona podia fer-ho tot, del provisionament al frontend, amb un tutorial que aixecava un gestor de tasques en menys d'una hora.

Artesania contra automatització: Copilot, Pieter Levels i el codi amb amor

La mateixa lògica del contrari aplica a la IA generativa. Fa un any MarsBased no veia Copilot com una solució —servia per a team augmentation, com un becari amb temps infinit que no pren les millors decisions—, però en dotze mesos ha millorat tant que estan reavaluant la postura. Tot i això, Àlex reivindica el valor de l'empresa que fa codi artesà, manual, ben pensat i amb qui pots parlar: hi haurà sempre clients que ho vulguin, igual que n'hi ha que volen JavaScript vanilla sense cap framework, com fa Pieter Levels amb Nomad List —un camí que, ben fet, es paga molt bé.

De miner a programador: encara passa, però amb mèrit

Els canvis de carrera radicals encara es donen: un dels últims fitxatges de MarsBased és un fundador de la cadena Chivuos que va començar a programar als 35 i ho fa molt bé. Però són l'excepció. Àlex recorda el Ricard Soler, de la primera promoció d'Ironhack, que ja estava fitxat a la segona setmana: aleshores les empreses anaven als bootcamps i en agafaven cinc o deu de cop sabent que dos triomfarien i la resta farien «bulto». Aquella inflació va fer que algú pogués passar de 32.000 a 60.000 euros i a sènior en un any saltant entre startups (Typeform, TravelPerk, Glovo). Tot allò era artificial; ara el mercat torna a ser més meritocràtic.

ChatGPT, envelliment i seguir jugant

I ells dos, s'hi haurien de posar més? Àlex programa una mica i nota que les eines d'IA com Raycast o ChatGPT li amplifiquen la productivitat per als seus side projects —tot i que quan el codi proposat falla, cal entendre per què (un paràmetre que no arriba informat). Marc recorda que la carrera no t'ensenya a programar sinó a aprendre a programar: havent fet C, C++, Java, PHP, SQL i C# a la uni, després agafar Ruby, Python o Elixir li va costar poc, com els idiomes. Tanca amb una reflexió personal: post-COVID s'ha notat envellir, la corba de reaprenentatge se li fa més gran, i ara «juga la vida en un paper més segur» —no per manca d'il·lusió, sinó perquè vol seguir jugant sense parar. Pels llenguatges que no recomana, Àlex deixa PHP amb asterisc (lleig però sòlid i amb molta feina, vist a WordPress i a la còpia de Rails que és Laravel), descarta Ruby per a frontend i marca Node.js com «el PHP del JavaScript» per la fragmentació i la baixa qualitat mitjana; i evitaria Java o .NET (vida ben pagada però miserable, de formiga corporativa) i nínxols com Clojure o Elixir, que havien servit per fitxar a empreses com Jobandtalent. Acomiaden l'episodi —dels més llargs de la història, tot i que no supera el d'Apple— prometent fer-ne un de tres hores i un «jo mai mai tornaré a fer» de cagades empresarials.