Avís per navegadors

Un canvi de tema d'última hora i una pregunta personal

Setmana sense convidat. Àlex enxampa Marc just abans de gravar amb un gir inesperat —«Reis o Nadal a l'estiu»— i una pregunta personal: quina relació té amb el seu navegador? És de Chrome, és anti-Google, o és anti-Google però en fa servir igualment? El tema de fons és la dependència: la submissió que tots tenim al navegador que ve per defecte, i com Chrome ha ocupat el lloc que tenia Internet Explorer.

La resposta de Marc no és de sí o no —«sempre hi ha asteriscs»— i s'estira deu minuts en un monòleg que ell mateix bromeja que ja tanca l'episodi. El seu estat ideal seria Safari per a tot: és el default, funciona bé i gestiona molt bé la privacitat i l'energia.

Per què Safari és, malgrat tot, un drama de navegador

Marc ho ha intentat de debò —«he sigut dels valents que es van tirar a la piscina amb Apple Maps»— però es topa amb límits. Arrossega un greuge amb les pestanyes fixades: quan en tens una de pinejada i obres una segona finestra, Safari te la manté pinejada també, cosa que troba absurda. El problema gros és que serveis bàsics com Discord o Slack hi van trencats i fallen amb força estàndards web. La valoració global dels serveis d'Apple la deixen explícitament per a un altre episodi.

L'altra ferida són les developer tools: les de Safari les considera «la merda més gran» i diu que qui les faci servir és el seu ídol, mentre que les de Chrome —o, més ben dit, de Chromium— són les millors. La conclusió pràctica és que sempre necessitarà un navegador basat en Chromium, perquè si una cosa no funciona a Chrome no funcionarà enlloc.

Anti-Google a casa: el camí cap a Brave

Obligat a tenir alguna cosa basada en Chromium, Marc explica el raonament: a casa no hi entra Chrome perquè no hi vol compte de Google —«aquí som anti-Google, nano»—. Va buscar el Chromium més lean possible i va aterrar a Brave, que descriu com un navegador molt bo amb funcionalitats notables com un descarregador de torrents integrat. El detonant de l'episodi és un experiment que va fer l'Àlex aquell mateix matí: en lloc d'entrar a Zencastr amb Chrome per gravar, va instal·lar i configurar Brave en un minut, complint la promesa de la seva web —quatre preguntes, els permisos de càmera i micròfon, i a treballar—.

El Dr. Jekyll i Mr. Hyde dels comptes de Google

La contradicció arriba per la feina. Marc reconeix que viu una mena de Jekyll i Hyde: Safari per a tot el personal, però Chrome per al compte corporatiu de Google de l'empresa (RSS.com), perquè amb un compte de Google tot va més fluid i Brave també trenca pàgines pel seu bloqueig de privacitat. D'aquí surt la gran dicotomia operativa: quin és el navegador by default del sistema, el que obre els enllaços que arriben des d'altres apps? Marc apunta que hi ha una eina que enruta cada enllaç al navegador que toca segons el tipus, i promet passar-li el link a Àlex en directe.

Tota la vida al navegador i la guerra contra Electron

Marc fa pràcticament tota la feina dins del navegador i només manté una aplicació d'Electron amb què no pot lidiar: Visual Studio Code. La resta el treuen de polleguera: aquestes apps no fan res més que aixecar un frame d'Electron que carrega un altre Chrome a sobre, així que si ja en tens un d'obert no té sentit aixecar-ne una instància nova per cada cosa.

Un dels dos recorda que a GitHub hi ha una llista pràcticament infinita d'aplicacions fetes amb Electron, i van desgranant-les: Notion, Figma, Slack, Discord, un wallet d'Exodus, i la sospita que ClickUp, Monday, Asana, Spotify i WhatsApp també ho són. La lletania de «digue-li Slack, digue-li Discord, digue-li Figma» es converteix en el gag recurrent de l'episodi.

Raindrop, Push to Kindle i la higiene de pestanyes

Àlex explica que fa servir Raindrop, que descriu com la millor aplicació que s'ha trobat —després d'haver passat per Pinboard i mil bookmark managers—, sobretot per les automatitzacions: quan una pestanya fa més de dues hores oberta sense visualitzar-se, un botó la tanca i l'envia a Raindrop, que fa de «data lake» que revisa un cop per setmana. Els articles que li interessen els passa a Push to Kindle, una extensió que treu tota la palla i n'envia només el text al Kindle. Marc replica que Safari ja porta de fàbrica el mode lectora, que funciona molt bé des de fa anys, i també surt Pocket per a la cua de lectures.

Això connecta amb el contrast de perfils: Marc és l'ordenat, mentre que Àlex fa servir les pestanyes obertes com una llista de to-do i acaba la setmana amb vuitanta tabs, algunes obertes des de fa sis mesos. L'experiment que es proposa és no deixar-ne cap d'un dia per l'altre i confiar a recordar el que necessita.

RAM, kernel_task i el Mac que no s'aguanta a l'estiu

El cost és el rendiment: amb un MacBook de 2016-2017 de mala gestió de memòria i una pantalla externa per dongle que el fa escalfar i disparar la kernel_task, l'estiu es fa impossible treballar. Marc, amb un MacBook Air M1 de 8 GB de RAM, no nota res —«floto entre la RAM»— i remata amb dades: Chrome ocupa 913 megues mentre Safari és tan petit (uns 14) que ni surt a la llista ordenada per mida. Les pestanyes que més pengen són, sempre, YouTube i Google Docs, els reis dels memory leaks.

Chrome és el nou Internet Explorer (i ara és spyware)

El nucli del missatge: Chrome s'ha convertit en allò que era Internet Explorer. Recorden l'IE com el niu de barres i extensions que eren malware —la barra de Softonic com «el virus menys perniciós» de l'ordinador del tiet—, un problema de permisos i de no tenir alternativa que Google va corregir controlant què entrava. El gir és que avui Chrome és el navegador per defecte de tothom que no tingui un dispositiu Apple, però ara és «un spyware de la hòstia»: tot el que fas és traquejat per Google a canvi d'usar el seu navegador. Abans donaves les dades a empreses xungues que te les venien; ara les hi dones totes a una sola companyia, sovint sense consentiment explícit.

L'altre amfitrió hi afegeix el marc que ja havia sortit amb el doble factor d'autenticació: com més segura vols una cosa, menys convenient és. Brave bloqueja anuncis i trackers per defecte, però com que sovint van maquetats dins la pàgina, eliminar-los en trenca part de la funcionalitat. Marc admet la trampa del camí de menys resistència —la sincronització de Chrome quan fas sign-in és espectacular, «et deixa exactament on l'havies deixat»— però es compromet a un «double down» amb Safari per donar veu a com les tecnològiques s'aprofiten de qui té menys coneixement.

Tot és Chromium: un ecosistema divers sobre un sol motor

Un punt tècnic que tots dos subratllen: gairebé tots els navegadors comparteixen el mateix motor. Només Safari i Firefox tenen engine propi; Opera, Vivaldi, Edge i Brave són tots Chromium. Per això, quan ets desenvolupador, optimitzes per a Chromium i Safari o Firefox queden com un afterthought —fer servir Figma a Safari, recorden, «és un drama»—. Tot i la crítica, valoren que el motor sigui open source i permeti un navegador per a cada gust: Opera amb el seu engine de gaming, Brave i el seu token BAT per al perfil cripto, o Vivaldi i la seva gestió de xarxes socials. Hi ha molta diversitat de cara enfora, però per dins és tot el mateix, i el default sempre és Google.

Veurem mai la mort de Chrome? El poder dels defaults

Àlex tanca amb una pregunta: ara que han clavat el clau definitiu al taüt d'Internet Explorer, veurem morir Chrome igual? Marc ho té clar: no. La guerra del navegador, com la del desktop o la d'iOS contra Android, ja està resolta; en un mercat saturat, on no queda població nova per «explotar», és molt improbable que entri un player nou, i el repartiment —Chrome a dalt, una batalla de Chromium al mig, Safari i Firefox com a outliers— seguirà igual d'aquí a deu anys. Només en mercats oberts com el de la realitat virtual (els Oculus) no s'atreveix a predir res.

Àlex hi posa el contrapunt: l'IE dominava, sí, però en un mercat de merda de «quatre matats» amb ordinador, mentre que avui ja no es venen ordinadors, sinó que es reemplacen. Tots dos coincideixen que aquestes substitucions només arriben amb un canvi de paradigma de hardware —com MSN Messenger, que va morir per no adaptar-se al mòbil—, i que el mèrit de Chrome és haver tombat l'IE sense aquest canvi, jugant molt bé el multiplataforma. Marc remata que d'aquí a molts anys ja no farem servir portàtils i la batalla serà en un altre lloc, però que de moment «baixa el Chrome i disfruta».